9/4/12

Separacions impossibles




Com que quan vaig a Barcelona faig de turista, un dels llocs  que m’encanta visitar és alguna de les llibreries de la ciutat. Només entrar, constato amb estupor que es publica moltíssim i que em quedo endarrerida amb tot el que m’agradaria llegir. A més me n’adono que estic compartint la novel·la pura i dura amb d’altres textos més històrics o sociològics amb la qual cosa encara m’allunyo més de les novetats.
El dijous a la tarda mirava amb enveja un nen d’uns 10 anys que tenia a la mà tres llibres i se’ls mirava com un tresor. Se l’endevinava com un lector que està descobrint l'encant de qualsevol història disposada a seduir-lo per sempre més. Mirava la portada i llegia amb delit les primeres ratlles de cada exemplar. Concentrat absolutament. Només la màgia, només la fantasia.

Mentre tant jo estava fullejant Les croades vistes pels àrabs (1983) de l’Amin Maalouf –que vaig acabar comprant- i sentia sense voler la mare que li anava dient “...has de triar, ja t’he dit que només un...” i el nen es va col·locar al meu costat agafant els llibres tan fort que vaig pensar que els defensava d’algun perill invisible. 
-Però, mare, no em puc separar d’ells. Què no ho entens?
Vaig trobar la resposta fantàstica.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És fantàstica, la resposta, realment!

I és que a vegades no te'n pots separar...

Hi ha llibres que et criden i que saps que han de ser llegits, que és important llegir-los.

Sergi ha dit...

Em pots passar l'adreça del blog d'aquest nen? Està molt clar que aviat ens farà la competència fent ressenyes, i amb aquest amor que sent pels llibres l'haurem de seguir per força. Aquí és la mare la que n'ha d'aprendre!

És cert que a Barcelona arriba molta més cosa que a altres llocs, però tens una bona solució per si t'interessa provar-la. Ja suposo que et deu agradar remenar, a mi també, però hi ha l'opció de comprar per Internet, a Amazon o a la FNAC mateix o la Casa del Libro. Es pot tafanejar el catàleg i les novetats i que te les enviïn, i així no has de fer desplaçaments. Bé, és una idea.

Assumpta ha dit...

Eeeeeei, mare meva!! Què maco!! Quina sort que hi hagi nens així :-))

I, no ho puc evitar... al mateix moment m'ha vingut un pensament trist... Potser la mare no pot pagar de cap de les maneres més d'un llibre... i, quan li diu que ha de triar ho diu més trista ella que el propi nen...

XeXu, potser la mare no pot.

Jo, fa uns vuit o deu dies vaig estar passejant per la llibreria més gran de Reus... vaig estar mirant llibres que voldria, vaig tenir a les mans La Pequeña Dorrit, de Dickens, que val 44 Eurus, sabent que no la puc comprar de cap de les maneres, però la vaig agafar i, amb ella a les mans vaig estar una estona... Després, les Memòries del Pallasso Grimaldi, també de Dickens, quan signava com a Boz... m'hi vaig passejar una estona... també sabent que marxaria amb les mans buides, és clar... Però els vaig tenir una mica...

Raticulina ha dit...

Doncs sí, fantàstica la resposta...jo em sento igual que aquest nen quan vaig a una llibreria, em costa separar-me de tants llibres que vull, i escollir-ne només un.
Per els que no ens podem permetre gastar tot el que voldríem hi ha el Mercat de Sant Antoni, potser no arriben massa novetats però té l'encant de la sorpresa...a veure quin llibre trobaré avui per 2 euros??

Carme Rosanas ha dit...

Jo pensava com l'Assumpta, quantes vegades he fet de mare i de nena al mateix temps... en aquesta vida he tingut èpoques de tot.

Alguns cops no m'ha costat massa, m'he dit un i prou i ha estat fàcil, però altres cops ha estat molt i molt complicat separar-me d'alguns d'ells...

Marta ha dit...

La resposta del nen és genial, kweilan, tindries que veure a la biblioteca al taulell de préstec els nens amb els pares i les mares quan els hi treuen els llibres de les mans perquè nosaltres poguem fer el préstec, ploren!!! per això entenc que el nen no es pugui separar dels llibres...

rits ha dit...

Oh, què tendre!! i què va dir la mare? Valgui a dir que sovint me la faig quan vaig a una llibreria i n'agafaria dos o tres. Xò no pot ser. Desitjo que la mare es quedés amb el llibre que no va triar i li pugui regalar, x exemple per Sant Jordi, que és a tocar.

Jordicine ha dit...

Fantàstica, tu ho has dit. El meu també té deu anys. Li agrada anar a comprar llibres, però després no els llegeix. Ja li he dit que fins que no acabi els que té, no en caurà cap més. Un petó, KWEILAN.

carina ha dit...

És esperançador aquest nen, podria servir ben bé de metàfora. Tot just ara estic vivint amb el meu carinyet Max un moment grandiós, té 4 anys i vol llegir, sent impotència per no poder entendre les paraules dels llibres que cada dia devora amb els ulls, no sé com explicar-li que encara estarà dies a aprendre'n, però ell tossut intenta desxifrar un codi desconegut que creu que li obrirà les portes a un món de meravelles, tant de bo que quan sàpiga llegir continuï amb l'entusiasme d'aquest nen que vas trobar a la llibreria.

Elfreelang ha dit...

Quin nen ! quin goig de nen! una abraçada kweilan

kweilan ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris que reflecteixen un gran amor pels llibres i la literatura.
Una abraçada a tots i a totes!!!