3/4/12

La casa del propòsit especial (2009)



Una de les ciutats que més m’agrada és Sant Petersburg, la ciutat dels tsars i, a la vegada, testimoni de la revolta bolxevic. Però és també l’escenari de novel·les magnífiques com L'agulla daurada i Ana Karenina o de pel·lícules inoblidables com les d’ Eisenstein o, per posar un exemple més proper, la de Reds (1981) que evocava els darrers dies de l’autocràcia dels Romanov.
La primera vegada que vaig sentir alguna cosa de la Revolució russa va ser veient una peli que es deia Anastasia (1956), una fantasia romàntica sobre el fet especulatiu que una de les filles del tsar s’hagués pogut salvar de l’afusellament, aquella nit d’estiu de 1918, en què van morir els Romanov i part dels seus criats.
Una fantàstica Ingrid Bergman representava el paper de la duquessa Anastàsia i em portava a mi per primer cop notícies d’uns fets que més tard sempre m’han interessat.
Per això, quan vaig veure l’excel·lent crítica del llibre del John Boyne (1971) La casa del propòsit especial que va escriure el XeXu i on ens deia que tractava dels darreres dies del tsarisme, de seguida vaig pensar que el llegiria.
I què m'ha semblat? D’entrada el tema és el que volia trobar. Però la novel·la se m'ha fet lenta i previsible. Potser fins i tot, malgrat els escenaris terribles en què es mouen els personatges i no tenir una vida molt feliç, tota ella l'he trobada ensucrada.
El punt de vista narratiu és original i tal com va fer a El noi del pijama de ratlles (2007) som testimonis d’ unes pàgines de la Història des d’una òptica diferent i inesperada. Però la narració a estones ha esdevingut monòtona. I no sé per què. És cert que la història alterna moments del passat i del present, en un intent de ser àgil i tenir un bon ritme narratiu i que juga amb una certa intriga però al cap i a la fi no ha aconseguit que m'entusiasmés.
En part també, perquè cap dels dos personatges principals m’ha acabat de seduir i crec que la història està ben travada però als protagonistes els falta força o capacitat per despertar més interès.
Malgrat això la recomano per aquells que, com jo, sentin fascinació per la ciutat i per la seua història.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Vaja, quin greu que no l'hagis gaudit com esperaves. Però t'he de donar la raó, no ho devia dir, però especialment el personatge d'ell em resulta una mica soca i travat, no hi ha manera de que arranqui, un home sense força, i per tant, no desperta l'interès que podria. I ella, tres quarts del mateix. És previsible, però manté la intriga fins el final, cosa que no calia. Suposo que a mi em va agradar força perquè desconeixia la història dels Romanov i tampoc em despertava gran interès, per tant tot era nou per mi. En canvi, si t'agrada aquesta part de la història entenc que no faci tanta gràcia.

Assumpta ha dit...

Quan he vist el títol ràpidament he reconegut que ja havia llegit una ressenya al "llibres i punt!" d'en XeXu! :-))

M'ha fet gràcia la menció de Reds... hehehe... aquesta pel·lícula la vàrem anar a veure en Josep Lluís i jo quan la van estrenar a Barcelona! Uuuuui, què jovenets érem!! :-))

Potser a ell li agradaria aquest llibre, tota la part històrica... i si fa fred encara més :-))

rits ha dit...

REcordo la ressenya d'en Xexu i el tenia apuntat per algun dia. Ara em deixes una mica desinflada. Xò sé que tard o d'hora caurà.

Elfreelang ha dit...

Una bona ressenya com ens tens acostumats i acostumades...jo que et faig molt cas ...aquest no me l'anotaré a la llarguíssima llista de llibres per a llegir...bona pasqua! i bones lectures!

kweilan ha dit...

XeXu.- Coincideixo amb tu, ja veuràs que és un tema que apassiona. I m'ha agradat llegir-lo.

Assumpta.- Per mi, Reds és una peli mítica.

rits.- És bastant entretingut.

Elfreelang.- Gràcies!

I bona setmana després de les vacances!!!

Assumpta ha dit...

A mi m'agradava en Warren Beatty :-)))

viu i llegeix ha dit...

la ma del destí ha fet possible que m'arribi aquest llibre a les mans després d'un vespre d'agradable conversa i de molt bona companyia. Un plaer trobar.te en el món real. Una abraçada