L’home destrueix els nius que fan les bestioletes sense cap mirament i la natura arruïna els nius de l’home amb similar indiferència.
Igual que una roda d’un 4x4 es pot carregar un niu de formigues o de gripaus, una tempesta insospitada pot destrossar els nius de les persones.
Aquest és el tema de Nius, el darrer llibre publicat per l’escriptor lleidatà Pep Coll (1949). El pretext és un càmping ple a vessar de nius de tota mena abans, durant i després d’una catàstrofe natural que farà gairebé cent morts entre els campistes. Diferents personatges es disposen a viure uns moments esgarrifosos, inconscients d’un futur terrible que ni sospiten ni s’imaginen. En aquell càmping del Pirineu caderneres i gripaus, homes i nens, tant se val, tots tindran el mateix destí que cap pot dominar o controlar.
Pep Coll no distingeix entre els uns i els altres. Res es segur, res es per sempre. Ni per les caderneres ni pels homes. Els animalons depenen de l’atzar, de la sort... i els humans? També.
Coll ens parla de la inseguretat de la vida humana, com un Quevedo del segle XXI, ens recorda que la vida continua essent fràgil, que la vida es pot escolar fàcilment entre el palmell de la mà i ho fa amb un seguit d’històries que s’entrecreuen per donar-nos un mosaic ric i variat del que som i de com reaccionem davant la vida i davant la mort.
Us animo a llegir aquesta novel·la de l’escriptor lleidatà que de ben segur us agradarà. I, si voleu, podeu continuar amb Les senyoretes de Lourdes (2008) i L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999).
10 comentaris:
Aquest sí que me l'apuntaré, em va encuriosir quan el vaig veure, i sembla que el deixes bé. A priori em sembla una mica macabre, però si en parles així deu ser que està ben escrit, em sembla interessant.
A mi em va agradar força.
Caram, sí que és cert això que els humans no respectem gens els nius dels altres éssers vius. L'exemple de la roda del 4x4, si el pensem bé, és claríssim. Ho has explicat d'una forma que sembla molt interessant.
Ara bé, normalment llibres així em fan patir... tinc dubtes...
Conec l'escriptor, també per col·laboracions en llibres de relats curts del Pallars. Aquest pot ser interessant! Sap escriure molt bé.
tinc contradiccions. Parles de temes molt interessants i alhora una tragèdia que m'és crua de llegir.
El recordaré en el futur, ja veurem....
hmmmm tampoc em crida, a veure si el proper...
És ben clar que, per la natura, és igual ser un humà que una cadernera, un conill o una vaca; el que sembla mentida és que hi hagi gent que no en sigui conscient. Em sembla intel.ligent per part de l'autor, plantejar una història en aquests termes.
Les senyoretes de Lourdes em va agradar moltíssim! Guardo un bon record d'aquest llibre. Aquest no l'he llegit. Un petó.
No crec que me'l apunti aquest a la llista de llibres per a llegir, no sé perquè no m'atrau i això que tu en fas una ressenya estupenda...en fi...
XeXu.- Està molt ben escrit i les diferents històries creuades són molt entretingudes i t'enganxen.
Quadern de mots.- Doncs coincidim!
Assumpta.- Dóna-li una oportunitat!
Marta.- Estic d'acord!
rits.- Es llegeix bé i malgrat la tragèdia tampoc s'hi acarnissa de forma exagerada.
Pons.- A veure...
Ferran.- Efectivament, parteix d'un bon tema.
jordicine.- A mi aquest encara m'ha agradat més que el de les senyoretes de Lourdes que tb em va agradar força.
Elfree.- No està malament, Elfree.
I una abraçada a tots i a totes. Bona setmana!!
Publica un comentari a l'entrada