19/1/12

Relats conjunts: ChopSuey II



L’endemà quan es va veure al mirall del bany gairebé no es va reconèixer. Els ulls empetitits, les galtes enfonsades, els llavis esmorteïts i l’ànima perduda en algun dels malsons que acabava de tenir durant la nit.
El barret ja se’l va posar a l’ascensor perquè feia tard a l’oficina. El Joan i la Blanca havien passat la nit junts i aquella imatge repetida fins a la sacietat la va acompanyar durant tot l’interminable viatge amb metro fins a la feina.
Un raig de sol es desplaçava pels finestrals del seu despatx fins la seua cadira. Allà es va dirigir com una dona sense futur, sense tenir clar ni a què es dedicaria aquell matí.
El Joan i la Blanca... I ell no havia estat capaç ni de dir-li a la cara...
Va despenjar el telèfon.
-Lluís!
-Digui’m, Iris. Vol que m’apropi al seu despatx?
-No, no cal. Vull que faci fora la Blanca Trullols i que truqui a l’empresa dels Serrats i que facin el mateix amb el Joan Morell –va dir seriosa.
- Ara mateix. Alguna cosa més?
- Sí. No vull excuses. Costi el que costi.
I l’Iris va penjar l’aparell...
Al cap d’una estona, es va sorprendre mirant el telèfon. Esperava la trucada del Joan. Un somriure li va il·luminar el rostre.
El recuperaria. Sempre el recuperava.

17 comentaris:

cantireta ha dit...

Millor que l'anterior. I l'anterior era de 9. :)

Carme ha dit...

Un bon relat kweilan!

Això sí, amb final de mal rotllo, però jo penso... el recuperarà de veritat?

Elfreelang ha dit...

Ets gran kweilan molt gran escriptora! m'ha agradat molt! i aquest relat és el segon? ui feia dies que no navegava....hi vaig prest!

rits ha dit...

carai!!! aquest final no me l'esperava tant!
x tant, el dolor no venia tant pel Joan si no per l'Iris. carai!!

XeXu ha dit...

Uf! Tal com ho deixes, em sembla que has d'acabar fent el 'hat trick'! Noia, aquest cop ens vas clavant unes bufes... almenys així em sento llegint els teus relats. Quina contundència! Et mereixes una felicitació, que el missatge arriba perfectament.

garbi24 ha dit...

tanta prepotència en recuperar-lo potser no serà gaire eficient.
el que si és eficient és el relat.

Assumpta ha dit...

Ostres, KWEILAN!! Boníssim relat!! Ara bé, no sé si aquest home s'ho mereix que vulgui recuperar-lo... no sé... El que sí sé és que segueixo volent continuació!!... Ara si que m'has ben "enganxat" a la història! :-DD

Tinc ganes de saber com continuarà!!

Espero un Chop Suey III si us plau!!

Barbollaire ha dit...

ara m'ha fet por aquesta dona...

i penso una mica com Carme...
no estic gaire segur que el recuperi...
excepte que sigui un mindundi i la seva escal de valors sigui inexistent...

Ostres, Kweilan... quin tros de relat, més i més bo...!

Pilar ha dit...

M'ha agradat i m'ha sobtat moltíssim aquest desenllaç de la història en dues parts. Pobra dona venjativa i pobra la "seva titella". Per a mi també és un plaer llegir-te.

Vicicle ha dit...

Boníssims els dos. Ara, jo no mouria un dit per recuperar a aquest poca solta.

bashir ha dit...

Boníssim com acaba el relat amb aquesta segona part. L'Iris se'ns presenta tal com és, deixar de ser la víctima...

MIQUEL ha dit...

jajaja que dolenta que ets!!
Miquel

kweilan ha dit...

Moltes gràcies a tots i a totes. Realment aquest exercici conjunt a partir d'una imatge dóna molt de sí. És engrescador participar-hi escrivint i llegint.
Bona setmana i una abraçada!!!

Assumpta ha dit...

I tant que dóna de sí! Tu n'has fet dos texts molt bons... i ens has deixat amb l'intriga de saber com acabarà tot! :-))

bajoqueta ha dit...

Ai mal rotllo també potser no es pot recuperar a algú així jajaja.

Podries fer una continuació setmanal, no? A vore que els va passant :)


365 contes
Terra de llibres

Alyebard ha dit...

Et superes!

kweilan ha dit...

Gràcies una vegada més!!!