Mark Twain
Mentre espera la néta, l’àvia mira els dos regals que ha embolicat amb molta cura. El paper és lluent i sembla de plata. Sota l’arbre de Nadal els dos paquets brillen amb llum pròpia.
Es queda mig adormida pensant en altres tardes com aquella, quan era ella la protagonista i anava a casa dels seus oncles a buscar el que li havien portat els Reis. Gairebé sempre hi havia llibres. I recorda amb satisfacció que eren el seu regal preferit. Mark Twain, Charles Dickens, Jules Verne... la portaven a mons desconeguts que l’allunyaven de la seua realitat i quan tornava, se sentia diferent, se sentia com quan arribes d’un viatge i no saps per què et trobes millor.
Riiing...Ja són aquí. La néta l’abraça i se’n va directa als regals. Són llibres. Se’ls mira i educadament li dóna les gràcies. Al cap d’una estona, la nena, en un racó de l’habitació, s’oblida de tot el que l’envolta. Quan ja s'ha fet fosc, la veu còmplice de l’àvia li recorda que els pares l’estan avisant que és l’hora de marxar.
Com si vingués d’un món que només l’àvia coneix, la néta es posa l’abric i abans de sortir de casa l’abraça i li diu... Aquesta història del príncep i el captaire és xulíssima. M’agrada molt! Tinc ganes d’arribar a casa i veure com continua...
I l’avia, somrient, tanca la porta i pensa en el llibre que l’està esperant a la seua tauleta de nit.
12 comentaris:
I aquesta és la història de la família Kweilan, perquè això de la lectura es deu portar als gens, d'alguna manera. O potser donant l'empenteta convenient en el moment que toca ja n'hi ha prou. Avui he mirat la colla de joguines que ha obtingut el més petit de la família. És encara massa petit, realment, però entre tots els regals que rebíem mon germà i jo, mai faltava una bona pila de llibres. Quins records que m'has fet venir ara...
A mi m'agradaria ser una àvia com la del teu conte...
Bon any i bones lectures, kweilan
El poder de les lletres és molt gran! En forma de llibre, les he tingudes força deixades de banda, els últims mesos: premsa, d'aquí i d'allà; i blogs, molts blogs també. El 12 el començo amb ganes renovades de perdre'm entre línies, i viatjar, viatjar molt.
Un relat bonic, Kweilan. M'ha agradat.
Quina estampa més plena d'il·lusió i d'amor per la lectura! bones lectures, bon any, que cada dia sigui una mica com el dia de reis!
netes llegint? això es ciència ficció, no?
Quanta tendresa desprenen les teves paraules. I a més, és com si anés fent la història, podria veure't el somriure amb els ulls tancats!
Keilan, una vegada més, llegir un post teu és llegir una història d'amor a la lectura!
Quantes coses comparteixen l'àvia i la neta!! :-)
M'has recordat, també, quan jo era petita, com a cada regal la meva mare procurava que hi hagués algun conte. Per sants, aniversaris, tió i Reis... :-))
M'agrada moltíssim aquest paràgraf: "la portaven a mons desconeguts que l’allunyaven de la seua realitat i quan tornava, se sentia diferent, se sentia com quan arribes d’un viatge i no saps per què et trobes millor" perquè és tan cert!! :-)
Aquest any passat he llegit Jane Eyre (perquè la vaig veure en una llista teva de Clàssics recomanables hehe) i puc dir que vaig sentir exactament aquesta sensació, com viatjar en una màquina del temps i de l'espai... Igualment em passa amb en Dickens ;-)
I, per cert, moltíssimes gràcies per posar-te el logo de l'Any Dickens!! ;-))
Quin gran post... No sé si és gnètic o no que agradin els llibres però crec que és una passió que sempre és bona d'emcomanar
T'hi veig!
Una abraçada, Kweilan.
Els llibres ens uneixen a tots, com a mínim a internet, oi? He llegit llistes llarguíssimes aquest any. Un petó i fins aviat.
Intueixo que hi ha quelcom o molt d'autobiogràfic en aquest relat. Desprèn tendresa i sobre tot molt d'amor pels llibres i la lectura que tu sempre saps com fer-nos arribar. Moltes gràcies!
XeXu.- Són records que s'adiuen al dia de Reis...a què si?
Carme.- Segur que ho seràs o millor!!!
Ferran.- Anima't i ja tinc ganes de llegir-te una ressenya literària. Per que o quina novel·la començaràs?
Elfreelang.- Un desig preciós que comparteixo del tot.
pons007.- M'has fet riure amb el teu comentari...però s'ha de tenir il·lusions!
rits.- Gràcies, rits!!
Assumpta.- Són records de Reis i llibres que dóna bo compartir-los.
Mireia.- Potser sí que és una mica genètic...
fanal.- Igualment!
jordicine.- Gràcies i fins aviat!
josep Lluís.- Gràcies a tu!
Una abraçada a tots i a totes i bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada