19/6/11

El balcó que somnia.

Deixo uns instants el llibre que estic llegint, un de la Camila Lackberg, en la seua línia d’entreteniment i surto a la terrassa. Recolzada a la barana agraeixo que el sol comenci a amagar-se i es calmi la calor que ha fet durant tota la tarda. Ara gairebé dóna bo aquesta sensació d’arribada de la foscor que convida a la reflexió i que calma el neguit i la pressa del dia.
Miro les cases del davant, les mateixes de sempre, tan a prop i tan lluny a la vegada. I em vénen a la memòria sense voler unes frases de Azorín que, en un dels seus escrits, parlava dels mons diferents i secrets que hi ha darrera de cada finestra. La vista s’atura uns moments. En un dels balcons veig que hi ha una dona llegint.
La curiositat és forta i m’encantaria cridar i preguntar de quin llibre es tracta. Però en lloc d’això l’observo i me n’adono que està absolutament submergida en la narració. Li és igual el soroll del carrer que ens arriba un pèl apaivagat o la lluna que ja apareix per un dels racons del cel. Fins i tot diria que mostra una certa lassitud física de tan entregada que està vés a saber en quina història. Gairebé no s’ha mogut en tota l’estona, només per passar pàgina, el seu posat revel.la que està gaudint d’aquest plaer que se’n diu lectura.
I llavors veig que el títol del llibre és el de menys, que tinc al davant un exemple de l’amor pels llibres, per la literatura i em sento afortunada de poder accedir-hi també. Entro a casa i continuo llegint...

12 comentaris:

fanal blau ha dit...

Llegir és un aliment per l'ànima...
Una abraçada molt gran, Kweilan!

rits ha dit...

Ahir anava a una reunió, arribava tard, però mira, m'era ben bé igual. Estava acabant el llibre que porto, que m'està agradant moltíssim xò que no he tingut massa temps per llegir. En fi, que anava en metro i tenia una persona al davant. Jo immersa en el llibre, no vaig veure'l. Resulta que era un amic que anava tb a la reunió i que es va passar una bona estona mirant les cares que posava llegint i no s'atrevia a treure'm de la lectura. Diu que li feia cosa.

El teu post m'ha recordat aquest fet. Em vaig morir de vergonya!!

Ferran ha dit...

Crec que aquest, el de l'ànima de ple a la lectura, és un dels (petits) plaers de la vida. Bucejar en un llibre i no adonar-se que el temps passa és, definitivament, un luxe al nostre abast. Tenim molt, però sovint no en som conscients.

Carme ha dit...

Un moment bonic, kweilan. Jo també com la rits, com la teva dona del balcó, quan llegeixo no veig res al meu voltant.

XeXu ha dit...

Fantàstica descripció. Em sembla que tots els que passem per aquí estimem força els llibres, i si passem és perquè sabem que l'autora del blog se'ls estima com ningú, i dóna gust llegir la tendresa amb la que en parles. La mateixa que hi posa la dona que vas veure llegir, segur. Com que me'ls estimo igual, només envejo la capacitat de concentració de la dona, jo em distrec fàcilment, per més que m'agradi el llibre.

lolita lagarto ha dit...

m'ha agradat molt com descrius l'espai de temps en què deixem uns instants la lectura i mirem al voltant, quan ho fem la realitat que ens envolta pren una altra dimensió.. potser a cada finestra hi ha altres novel·les tan reals o irreals com el que estem llegint..

coses2 ha dit...

Sense ànim d'esguerrar-te el moment, jo tinc un amic que es queda totalment absort llegint qualsevol manual d'instruccions...
A una llibreria de Gràcia tenen un cartell que diu alguna cosa com ara Vigila el que llegeixes perquè pot ser molt perillòs. I si la noia llegia el Mein Kampf?
En fi, que potser si que calia saber què llegia

Elfreelang ha dit...

Quin escrit tant fantàstic! llegir-te és un plaer! i apart el títol el balcó que somia és preciós!

Assumpta ha dit...

Ostres, això gairebé és un moment màgic! Fer un descans en la lectura per, observant com una altre persona també en gaudeix, tenir ganes de reprendre la teva :-)

I un altre moment màgic... mentre llegia aquest post teu tinc, just al davant (entre el teclat i la pantalla) "La princesa de Hielo" de Camilla Läckberg que me l'han deixat aquesta tarda! ;-))

jordicine ha dit...

Impressionant, KWEILAN. M'ha agradat moltíssim. Una abraçada. Per cert, et recomano 'Missing', del xilè Alberto Fuguet. És diferent.

kweilan ha dit...

Moltes gràcies!

L'Espolsada llibres ha dit...

Quan et passa això amb la lectura d'un llibre és fantàstic... ja pot ploure o tronar, fer sol o nevar... la història pot més que tu i això no té preu.