17/5/10

El gran mundo (1990)


L'altre dia estava prenent un tallat en una cafeteria i un home d'una seixantena d'anys ben atractiu li va dir a la dona que l'acompanyava : Quan ets jove tens moltes il.lusions, moltes iniciatives… però després te n'adones que la vida és igual per a tothom...
I quan he acabat de llegir El gran mundo de David Malouf (1934) me n'he recordat d’aquesta frase escoltada a l’atzar. I per què? Doncs perquè en aquesta novel.la se'ns narra l’amistat de dos homes molt diferents que coincideixen en un moment de les seues vides. Capturats per l’exèrcit japonès es coneixen a Changi, el terrible camp de presoners a la 2a. Guerra Mundial, i a partir d’allà se'ns explica com evoluciona aquesta relació iniciada en l’horror que els va suposar l’experiència de viure sense llibertat i en unes condicions espantoses que l’autor no evita detallar.
Es tracta d’una història magníficament contada- un 10 pel traductor- i malgrat tota l’ experiència vital dels protagonistes, ens adonem que totes les vides poden ser iguals, com deia el senyor de la cafeteria. Que l'únic que volem és el reconeixement dels nostres, o estar en pau amb un mateix o poder treure't les caretes amb algú i que aquesta persona pugui entrar dins teu i arribar a connectar... Lo altre és superflu i no forma part de la vida real.
Aquesta és una de les idees que n’ he tret d'aquest llibre d'un autor australià desconegut per mi i que ha estat oblidat de les editorials fins que Llibres de l'Asteroide l’ha traduït per primer cop al castellà. Val a dir que està considerada com una de les seues millors novel.les i, sembla mentida, hem tardat vint anys a poder llegir-la.

22 comentaris:

Ferran ha dit...

"La vida és igual per a tothom". Sí, i tant que ho és; els desitjos, les il·lusions, els temors... l'important ho compartim absolutament tots.

Deu ser una història interessant, aquesta que t'has llegit...

myself ha dit...

Pinta molt bé aquest llibre! Me l'anoto :) I quina gran frase la recollida a l'atzar... El món està ple de savis.

Rita ha dit...

M'agrada la frase de l'home de la cafeteria. Pel que fa al llibre, en prenc nota. Promet pel que dius... :-)

Carme ha dit...

Jo també l'anoto, el vaig tenir a le s ,ans l'altre dia a la llibreria, però finalment no me'l vaig quedar. A la propera!

XeXu ha dit...

Doncs mira, jo tampoc el coneixia i l'altre dia el vaig veure a l'FNAC. Amb aquest nom em va fer pensar en en Jeroni Maleuff, que tenia el blog 'L'home que no sabia riure'.

sànset i utnoa ha dit...

Suposo que no és parent de l’Amin Maalouf, però només pel fet de pràcticament compartir cognom amb ell, ha de valdre la pena llegir tota la seva obra!

*Sànset*

Clidice ha dit...

si mires el món te n'adones d'aquesta gran veritat: tots busquem el mateix. Si l'ensopego potser cauré ^^tot i que no solc llegir traduccions al castellà :)

jordicine ha dit...

Igual per a tothom? Només faltaria. Per bé i per malament... M'apunto el llibre. Un petó, KWEILAN.

Anònim ha dit...

Kweilan aquest no l'he llegit, però amb l'ull tan meravellós que tenen els d'ASTEROIDE i amb les teves bones referències... va cap a la llista de lectures per al futur.

Mireia Solsida

Jordi ha dit...

Cadascú és munta a la seva manera la vida que vol viure. No estic d'acord en que per tots és igual. El que sí accepto és que tots acabem igual, enterrats!

Núr ha dit...

Un altre que m'hauré d'apuntar a la llista! Tot i que segurament el posaré a la part baixa, perquè això dels mals de la guerra... buff... No sé si de moment em ve gaire de gust. Em quedo, però, amb la frase i la idea que la vida és igual per a tothom: sí, en els principis bàsics i les coses importants, sempre que cada persona que forma el tothom se n'adoni de què és bàsic i important... ;)

viu i llegeix ha dit...

aquest de l'asteroide sembla que fan bona feina.
Bon apunt. Queda anotat

Assumpta ha dit...

No sé si estic massa d'acord en això de que la vida és igual per a tots... N'hi ha que tenen moltes més oportunitats, molta més sort...

I bé, he de confessar que, igual que en XeXu, jo també vaig pensar en el magnífic blog d'en Jeroni Maleuff que un dia, sense previ avís, va desaparèixer de la catosfera tan misteriosament com els temes dels seus relats (qui sap si se'l va menjar una bèstia sortida de la seva pròpia panxa, o si el va matar una velleta que es gronxava en un balancí...) :-)

Bromes a part, dir que hi ha una frase que m'ha convençut que aquest no seria un llibre per a mi i és on dius "viure sense llibertat i en unes condicions espantoses que l’autor no evita detallar".

Tot i així, li comentaré al meu marit, que entén bastant de tot el que es relaciona amb Història contemporània, les Guerres Mundials, la Guerra Civil...

L'Espolsada llibres ha dit...

Aix que la tinc pendent de llegir i me n'has fet venir moltes ganes.

estrip ha dit...

jo tampoc no hi estic molt d'acord en que la vida es igual per tothom, i no parlo de sort o no, com diu l'Assumpta, sinó de actitud.

Per això mateix i pel que expliques se'n fa interessant el llibre. També prendré nota!

SU ha dit...

Molt bon apunt i, pel que dius, bon llibre!!!

Coincideixo amb la Clidice:
em sembla que totes i tots busquem el mateix...

Petons i bons llibres, sempre!

SU

Màgia ha dit...

M'encanta la primera frase, no m'hi havia parat mai a pensar... Pel què fa al llibre, me l'apunto per més endavant. Gràcies per la recomanació!

Elvira FR ha dit...

No el coneixia...un altre llibre que m'apunto...m'ha agradat molt el que has escrit...el que volem al capdavall tothom és això que dius...no som pas tant diferents...la vida és igual per tothom des del punt de vista dels nostres desitjos, aspiracions ...ara bé ...de vegades se'ns complica més el camí de la vida a uns més que els altres...

Marta ha dit...

Una bona reflexió arran de la lectura Kweilan.

bajoqueta ha dit...

Ja tenia raó aquell home, al final tots som iguals i teniem els mateixos sentiments i necessitem les mateixes coses.

Apuntat queda :)

zel ha dit...

Sí, però...no és pas igual per a tothom, la vida...en tot cas tenim els mateixos sentiments, alegries, pors...però distribuits de diferent manera, segons on naixem...

kweilan ha dit...

Ferran.- Doncs ho és, i està molt ben escrit que és un plaer en ell mateix.

myself.- Em va cridar l'atenció i ja ho veus amb els comentaris...si més no, fa reflexionar.

Rita.- Ja em diràs si t'agrada.

Carme.- És un llibre interessant i la història és original també.

XeXu.- A mi també m'encantava aquell bloc.

sànset.- És un llibre interessant i val la pena tenir-lo en compte.

Clídice.- Aprofito per reivindicar que hi hagi d'aquest llibre una traducció catalana perquè l'Asteroide no l'ha fet.

jordicine.- Ja em diràs si t'agrada.

Mireia.- Crec que et pot agradar perquè sempre dius que t'agrada molt el com i jo crec que hi ha moments que té una prosa exquisida.

Jordi.- És en sentit figurat perquè evidentment no hi ha les mateixes oportunitats per tothom...es referia al que busquem tots en el fons: amor, amistat...tenint en compte que les necessitats bàsiques estan cobertes.

Núr.- Hi ha moments que són durs però no es tota la novel.la que parla de la guerra. Però no es un text divertit.

viu i llegeix.- Tens raó. Val la pena seguir el que van publicant.

Assumpta.- Igual sí que li pot interessar al Lluís perquè parla de les condicions dels camps de presoners japonesos a l'actual Singapur.

L'Espolsada.- A veure si t'agrada! Ja ens contaràs.

estrip.- L'idea que n'he tret del llibre és molt personal. A mí m'ha arribat així. És una bona novel.la de la qual se'n poden extreure molts altres temes.

SU.- Moltes gràcies! Si el llegeixes ja ens diràs què et sembla.

Màgia.- Gràcies a tu! A veure què et sembla quan el llegeixis.

Elvira.- Totalment d'acord. Expliques molt bé el que em va donar a entendre la frase, que ja veus que dóna per moltes reflexions.

Marta.- Gràcies!

bajoqueta.- Gràcies! Ja em diràs què et sembla!

zel.- També és així.

Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada i bona setmana!!!