27/4/10

Van venir com orenetes (1964)


Una vegada hi havia una blocaira que no es perdia les ressenyes de llibres que feia la Fe de L’Espolsada llibres. Com que aquesta era mestressa d’una llibreria a les Franqueses del Vallès, i a l’altra blocaira que sóc jo li encanten les llibreries allà que se’n va anar.
Es va trobar amb una llibreria preciosa on el que més destaca és l’amor i l’estimació de la llibretera pels llibres i només per la selecció tan curosa que té, val la pena la visita.
La Fe em va recomanar un munt de títols i al final, em va fer un regal, un llibre, per suposat, i que era Van venir com orenetes (1964) del William Maxwell (1908-2000) i del qual L’Espolsada en té un apunt magnífic.
Gràcies per aquesta joia de novel.la. Una història explicada amb una gran senzillesa que també és la seua vàlua. Pàgines que tenen una gran capacitat d’emocionar sense exageracions ni artificis i que t’enganxen a poc a poc i no et deixen anar en tot el relat. És una narració que arrela dins el lector sense presses, gairebé sense que te n’adonis, fins que arriba un moment que ets conscient de lo molt que estàs gaudint amb aquella història.
I com passa amb els bons llibres, al cap d’uns dies, quan ordenes la biblioteca de casa i el poses al seu lloc com a llibre llegit, i recordes els sentiments que et va fer reconèixer dins teu, ets capaç de recrear amb enyorança aquell món que has conegut, aquells personatges, aquella història amb la sensació que deixes un llibre únic a la prestatgeria.

24 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

He entrat a guaitar perquè 1964 és l'any en què vaig aterrar al món. Tota una descoberta que a més a mésa té significats personals, per tant.

Carme ha dit...

Me l'apunto a la meva llista de llibres per llegir!

Gràcies!

Assumpta ha dit...

Anar a buscar llibres, triar, comprar, regalar i rebre com a regal... una aventura que tu expliques molt bé ;-)

Igual que aquesta sensació de posar al seu lloc al prestatge aquell llibre que t'ha agradat i el vas deixant anar poc a poc i penses que potser un dia el rellegiràs... però n'hi ha tants encara per llegir :-)

(Ahir vaig acabar el Casalot!! 1.118 pàgines en 29 dies.. això, per a mi és MOLT RÀPID!!... havia "pressupostat" dos mesos, pensant que no hi arribaria però que poc en faltaria... però no he estat ni un mes!!) :-))

Elvira FR ha dit...

Un altre llibre per a llegir! no donem a l'abast...si ho dius tu ja puc ben creure que és una petita joia de llibre...òndia quins viatges gràcies als blocs!...del Viena de Reus a la llibreria de les Franqueses...i és que llegir convida a viatjar!

fanal blau ha dit...

La vaig llegir fa tres anys, en castellà "Vinieron como golondrinas" i tens tota tota la raó, és un llibre únic!
M'afegeixo a la teva recomanació perquè la llegeixin!
Un molt bon dia, Kweilan!

òscar ha dit...

Anoto el llibre a l'àmplia llista de "futurs" que l'efecte Sant Jordi sol generar. I m'apunto, també, a aquesta estimació pels llibres que tan bé saps transmetre.

Anònim ha dit...

Coincidim plenament, Kweilan, és un llibre que em va agradar molt. L'he regalat en diferents ocasions i sempre he "trimfat"
Mireia Solsida

myself ha dit...

L'anoto a la llista de pendents. Gràcies per la recomanació!

Jordi ha dit...

Trobar una llibreria on l'amor pels llibres estigui per damunt de tot, és un trobar un tresor!

L'Espolsada llibres ha dit...

Kweilan, estic molt contenta que t'hagi agradat. Vaig descobrir Maxwell amb aquest llibre i me n'he enamorat. Ara hauries de llegir La hoja plegada, un tresor.
Gràcies!

viu i llegeix ha dit...

seguirem els consells de la compartida llibretera de capçalera, i com que el 1964 també és l'any que em va rebre el món, raó de més ...

Assumpta ha dit...

Maxwell és un jugador del Barça... jejeje... perdó, perdó, perdó... són els nervis pre-partit :-DD

Pilar ha dit...

Els llibres que ens agraden no es queden per sempre a les estanteries. Segur que un dia qualsevol troba la manera que el tornis a agafar per recordar parts del que conté.
Bon apunt.

bajoqueta ha dit...

No donem a l'abast amb les recomanacions de Fe, ara mateix vinc de casa seva i és que tots els que posa m'agraden! jajajaja.

Jo el vaig llegir a finals de l'any passat, i no és el llibre que més m'agrada d'este autor, però és un bon autor!

Marta ha dit...

Hola! Jo també vaig anar a la Llibreria de la Fe! Molt recomanable, tant ella com els llibres! Allà vaig descobrir un llibre d'en Salvador Macip que a més el tenia de "seguidor" je, je.

jordicine ha dit...

M'has convençut. KWEILAN. Jo visc molt aprop de Les Franqueses. Un dia passaré per la llibreria. Un petó.

Rita ha dit...

Juraria haver-te comentat, dient que en prenia nota perquè pintava bé...

Però avui he entrat a dir que ja el tinc. Me'l vaig comprar ahir! :P

Mireia ha dit...

El tinc a la llista de pendents de comprar i també és "culpa" de la Fe!

Estonetes ha dit...

L`apunte (com tots els que recomanes)
El que deixa un llibre en un mateix ho deixen poques coses...

kweilan ha dit...

Lluís Bosch.- A veure si t'agrada doncs.

Carme.- Estic segura que et pot agradar.

Assumpta.- Té el seu mèrit acabar-se'l perquè és extensíssim. Enhorabona!

Elvira.- Viatge de bloc en bloc!

fanal.- Gràcies!!

òscar.- Gràcies i estic segura que compartim aquest amor pels llibres.

Mireia.- Totalment d'acord, doncs.

myself.- A veure si t'agrada!

Jordi.- És un encant de llibreria.

L'Espolsada.- Gràcies, el tindré en compte. Vaig regalar el de Olive i està agradant moltíssim.

viu i llegeix.- Crec que t'agradarà.

Assumpta.- Ja han passat dies, però anem per la lliga!!!

Pilar.- Gràcies pel comentari i a veure si t'agrada!

bajoqueta.- Sortiries carregadeta :)

Marta.- Doncs la Fe està coneixent un munt de blocaires.

jordicine.- Segur que trobaràs que és una excel.lent visita.

Rita.- En faràs una ressenya? A veure què et sembla.

Mireia.- A veure què et sembla.

Estonetes.- Ben cert!

I gràcies pels vostres comentaris i una abraçada a tots i a totes!!!

el llibreter ha dit...

És un llibre simplement meravellós, d'una contenció i una subtilitat admirables. L'encert com construeix el valor d'una absència —no faré spoiling!— adaptant-se a tres mirades tan diferents arriba directament al cor. M'alegra que en parlis!

kweilan ha dit...

el llibreter.- Gràcies per l'excel.lent comentari. Bona setmana!

Josep Lluís ha dit...

He llegit en el teu post anterior que per Sant Jordi vares comprar "La libreria" de Penélope Fitzgerald. Fa poc que vaig sentir parlar d'aquest llibre i el vaig arribar a tenir entre les mans. Finalment no em vaig decidir a comprar-lo.Com que suposo que tu ja l'hauràs llegit, Què me'n pots dir? Gràcies.

lescontraportades ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius que et provoca el llibre. Quan el veig a la prestatgeria ara (fa un parell d'anys que el vaig llegir) recorde vagament sobre què parlava però recorde perfectament el que em passava pel cap i el que sentia. Una joia de llibre. De fet, tot el que he llegit de "Libros del Asteroide" m'ha agradat molt, per una cosa o per altra.