13/3/10

El hereje (1998)

La primera novel.la que vaig llegir de Miguel Delibes va ser Cinco horas con Mario (1966). Em va seduir aquell “diàleg sense resposta” com el mateix Delibes va definir el monòleg de la Carmen al llarg d’aquella nit plena de remordiments i de retrets, plena de records i plena de frustracions. Crec que me la van fer llegir a l’institut i anys després la vaig tornar a recordar davant d’un escenari on la Lola Herrera en feia una interpretació magistral.
Vindrien després d’aquesta, altres lectures d’aquest autor. Las ratas, La sombra del ciprés es alargada, El camino, El príncipe destronado, Los santos inocentes…i l’any 1998, El hereje, la darrera i una de les meues preferides.
Aquesta història situada al Valladolid del segle XVI l’he rellegida en diferents ocasions i sempre m’ha agradat. La intolerància, el fanatisme, la persecució per les idees religioses, la Inquisició…ens mostra on es pot arribar en nom de la fe, quan aquesta és sinònim de tot el que no hauria de ser.
Cipriano Salcedo n'és el protagonista, un home íntegre que no té por de la mort, un home valent que defensa les seues idees i la seua honestedat per damunt de la mentida i la hipocresia.

Ara el Miguel Delibes se n’ha anat amb un dels seus personatges preferits, el Mario…allà es trobarà amb el Cipriano i també amb el Tiñoso, l’amic de Daniel el Mochuelo, mentre altres com el mateix Daniel o l’Azarias estic segura que el ploren.

15 comentaris:

Estonetes ha dit...

No l´he llegit massaal Delibes, m`apunte la referència.

Salut

Elvira FR ha dit...

Jo l'he llegit molt poc al Delibes ( La sombra del ciprés es alargada, Cinco horas con Mario),però a canvi l'he vist , l'he llegit a través de les pel.lícules basades en llibres seus ( los Santos Inocentes per exemple)El seu
Discurs d'ingrés a l'Academia de la lengua es encara d'una vigència punyent...I el teu escrit,una entrada molt ben escrita per recordar-lo!

Assumpta ha dit...

Aquesta tarda hem anat a l'Abacus a buscar aquest llibre :-) El meu marit, que es diu Josep Lluís, el vol pel seu sant (19 de març) però anàvem amb pressa, no l'hem trobat on eren els altres de l'autor, i hem hagut de marxar, però ja el tornarem a buscar, i sinó a una altre llibreria ;-)

(Aquest home meu, té el 19 el Sant, el 30 l'aniversari i després Sant Jordi!!... es farà amb un munt de llibres!!)

Carme ha dit...

Jo també he llegit poc Delibes, Cinco horas con Mario, també va ser el primer i també vaig veure Lola Herrera a l'escenari interpretant. Però El hereje no l'he llegida, ho faré. Gràcies.

fanal blau ha dit...

Com vaig escriure al post ahir, El Camino va ser un dels llibres que em van fer estimar la lectura. L'he llegit, però El hereje no. Però el llegiré.
Delibes potser et somriu! :)

XeXu ha dit...

No he llegit mai res de Delibes, ni m'ho havia plantejat. A veure si serà ara, després de mort, quan el descobriré. Després em sabrà greu haver-lo descobert tan tard.

Bargalloneta ha dit...

Ha marxat un dels grans!!!

Mireia ha dit...

Un dels grans de la literatura, descansi en pau!

Anabel ha dit...

http://lacuentistadehamelin.blogspot.com/2010/03/gracias-delibes.html

Tot això és Delibes per a mi. I encara més.

Petons,

Anabel, la Cuentista

PD: Em fa molta pena que no puguis venir el dijous a la presentació del meu llibre. De totes maneres, m'agradaria fer-te arribar un. A veure si en sobren!

kweilan ha dit...

Estonetes.- És un llibre que crec que val la pena.

Elvira.- Los santos inocentes és una gran pel.lícula també amb un treball d'actors fantàstics.

Assumpta.- Doncs un munt de llibres!! Quan el llegiu, ja em diràs què us ha semblat.

Carme.- Ja em diràs què et sembla.

fanal.- Què bonic, fanalet!

XeXu.- Las ratas, El hereje...són llibres molt recomanables.

Bargalloneta.- Totalment d'acord.

Mireia.- Així sigui!

Anabel.- Fantàstic el teu apunt sobre aquest escriptor i em sap greu lo del llibre. Ja em diràs què tal ha anat. Que vagi molt bé!!!

El veí de dalt ha dit...

Crec que hem fet un tarananà amb el Delibes semblant. "El hereje", em va encantar. Un home que sabiaa viure amb harmonia amb la natura i que va saber entendre la diversitat cultural del nostre estat.

kweilan ha dit...

El veí.- Gràcies pel comentari sobre aquest gran escriptor i aquesta esplèndida novel.la. Bona setmana!!!

Marta M.Q. ha dit...

Sempre he tingut ganes de llegir Cinco horas con Mario... Tot i que Las ratas y El camino els vaig començar a llegir però mai els vaig poder acabar.

bajoqueta ha dit...

M'encanta Delibes, tenia ja pendent abans de morir ell "El camino" que va ser un dels meus llibres preferits de joveneta. I mira ara amb més motiu per recordar-lo.

kweilan ha dit...

Marta: Anima't també amb El hereje. Enganxa des del primer moment.

bajoqueta.- Un gran escriptor que recordarem llegint els seus llibres.

I moltes gràcies a les dos! Bona setmana!