La famosa trilogia de Larsson (1954-2004) s’està duent al cinema de forma vertiginosa i de nou tornem a fer-nos l’eterna pregunta: cinema o llibre?
Personalment prefereixo el llibre. La psicologia dels personatges o els detalls de l’argument estan més aprofundits a la novel.la que a la pel.lícula i recordo algunes versions cinematogràfiques tan decepcionants com la d' Una dona difícil de John Irving (1942-) i altres que segurament tindreu a la memòria.
Tinc algunes excepcions com El nom de la rosa d'Umberto Eco (1932-) o Ben-Hur de Lewis Wallace (1827-1905) portades al cinema per Jean J. Annaud i William Wyler respectivament, que em van captivar igual o més que el text.
De vegades he conegut la novel.la pel cinema i, enganxada a la història de la gran pantalla, he anat a buscar el llibre. És el cas de A l’Est de l’Eden de John Steinbeck (1902-1968). L’argument gira en torn al jove Cal que es vol rebel.lar contra les exigències d’una societat adulta convencional, representada per la figura autoritària del pare i el conformisme del germà gran. Cal, personatge crispat, angoixat, perdut en un món on el bé i el mal estan massa a prop , ens sedueix des del primer moment.
L’Elia Kazan la va dur a la pantalla (1955) i el protagonista va ser l’actor James Dean que iniciava així la seua projecció mítica que després va tenir.
Tant Steinbeck com Kazan reflecteixen molt bé l’enfrontament entre dos generacions als anys 50 als EEUU, l’adulta, immersa en un món ple de normes i de pors, i la dels fills que busca un camí nou sense tabús i hipocresies.
Un ho va fer amb una gran pel.lícula i l’altre, amb una gran novel.la. No sabria què triar.
Personalment prefereixo el llibre. La psicologia dels personatges o els detalls de l’argument estan més aprofundits a la novel.la que a la pel.lícula i recordo algunes versions cinematogràfiques tan decepcionants com la d' Una dona difícil de John Irving (1942-) i altres que segurament tindreu a la memòria.
Tinc algunes excepcions com El nom de la rosa d'Umberto Eco (1932-) o Ben-Hur de Lewis Wallace (1827-1905) portades al cinema per Jean J. Annaud i William Wyler respectivament, que em van captivar igual o més que el text.
De vegades he conegut la novel.la pel cinema i, enganxada a la història de la gran pantalla, he anat a buscar el llibre. És el cas de A l’Est de l’Eden de John Steinbeck (1902-1968). L’argument gira en torn al jove Cal que es vol rebel.lar contra les exigències d’una societat adulta convencional, representada per la figura autoritària del pare i el conformisme del germà gran. Cal, personatge crispat, angoixat, perdut en un món on el bé i el mal estan massa a prop , ens sedueix des del primer moment.
L’Elia Kazan la va dur a la pantalla (1955) i el protagonista va ser l’actor James Dean que iniciava així la seua projecció mítica que després va tenir.
Tant Steinbeck com Kazan reflecteixen molt bé l’enfrontament entre dos generacions als anys 50 als EEUU, l’adulta, immersa en un món ple de normes i de pors, i la dels fills que busca un camí nou sense tabús i hipocresies.
Un ho va fer amb una gran pel.lícula i l’altre, amb una gran novel.la. No sabria què triar.
37 comentaris:
Larsson un crack, llàstima que no ho pugui veure... però saps? per als qui no tenim temps per tot on o podem llegir com voldríem, el cinema satisfà el temps necessari per a distreure'ns, però un llibre sempre t'aporta molt més, sempre!
Personalment em quedo amb les versions escrites. Però reconec que algunes pelis com El nom de la rosa son excepcionals. I em quedo amb una que no va defraudar la meva imaginació, tot i que no vàren seguir fidelment el guió: El senyor dels anells. Fantàstica!
Per cert, no he pogut amb la tercera part del Larsson...si tú me la recomanes potser m´hi torni a posar...uf quina mandra
per mi són dos llenguatges diferents...
Jo seria partidari dels llibres, perquè sempre et donen més detall i captes millor l'essència. Hi ha adaptacions boníssimes, i algunes de molt dolentes. Però generalment, si he vist la pel·lícula i llegit el llibre, em solc quedar amb aquest segon.
Jo també pefereixo els llibres i llavors no m'atrau la pel.lícula.
Alguns cops m'ha agradat tant la peli que sí que llegeixo el llibre.Em va passar fa poc amb Tio Vánia de Chéjov.
De larson només he llegit el primer. De moment ja l'he tastat!
Un tema interessantíssim!! M'agrada ;-))
Jo, en principi, m'inclino clarament pels llibres. Fa poc comentava que he llegit "Cámara de Gas" de Grisham tot i que ja havia vist la peli fa anys. Doncs, tot i que la peli era bona, el llibre és molt millor.
El mateix m'ha passat en uns llibres tan populars com els de Harry Potter que me'ls he llegit tots (pot semblar estrany, però m'encanta la literatura juvenil i de fantasia jeje) i els cinc primers dues vegades (d'aquí un temps llegiré de nou el sisé i el seté) Doncs bé, les pel·licules són espectaculars en quant a efectes especials i tot això però els llibres tenen tantíssims més detalls que, per passar-les al cinema, per força s'han de retallar.
Algunes vegades aquestes retallades són excessives i produeixen canvis en l'original i a vegades quasi costen d'entendre (potser per això estan preparant el setè llibre en DOS pel·lícules, per poder ser més fidels al llibre... bé, i per guanyar més calers, clar)
Però hi ha una peli que recordo molt més bona que el llibre i és Testimoni de càrrec. Una peli en blanc i negre de l'any 1957 dirigida per Billy Wilder i protagonitzada per Tyrone Power i Marlene Dietrich.
La peli està basada en un llibre d'Agatha Christie i bé jo sóc fan absoluta de l'autora britànica, però és que ella, a part de moltíssimes novel·les, té alguns llibres amb relats més curts. Doncs bé, resulta que "Testimoni de càrrec" és un relat curt... i està molt bé, per descomptat, però clar, la peli es pot recrear en cada detall perquè el text, al ser breu, ho permet... El resultat és una pel·lícula magnífica que fa que el relat es quedi "petit" :-))
Excel.lent comentari!!!
Jo que sóc cinèfila de pro, majoritàriament també sempre prefereixo els llibres, malgrat alguna vegada , com és els casos que dius, la pel.lícula és absolutament fidel al llibre i alguna vegada el supera. Crec que si primer llegeixo el llibre després normalemnt em decepciona la pel.lícula. Només una vegada em va agradar molt més la cinta que el llibre després d'haver-lo llegit: el cielo protector... i és que la profunditat de les imatges del desert i la història captivadora de Bowles, juntament amb la meravellosa Winger i la dorecció de Bertolucci van fer que em decantés per la cinta.
una abraçada
Sens dubte em quedo sempre amb el llibre. Bé, una excepció: la trilogia del senyor dels anells! Increïble, de pell de gallina!
Ah! La primera pel·lícula de Milenium... uff!! Fluixeta...
Normalment quan m'ha agradat molt un llibre, evito la pel·lícula i a vegades també em passa a la inversa.
Com a crim cinematogràfic jo triaria La casa de los espiritus i com a exemple de perfecta adaptació que pot fins i tot superar el llibre, em quedaria amb El tercer home amb Orson Welles de protagonista o La heredera (el llibre es titula Wasghinton DC del Henry James). Estic d'acord també amb el Nom de la rosa.
No m'he llegit res de Steinbeck, prenc nota :)
Per cert, m'estic llegint Rebecca. Tu et quedes amb el llibre o amb la pel·lícula?
Clarament a favor de llegir primer....les pel.lícules basades en llibres també és cert que algunes estan molt aconseguides i són molt bones...com les Elia Kazan que menciones ( per mi una pel:lícula mítica La de "a L'est de l'edèn" i un James Dean prodigiós)En principi prefereixo crear-me la meva pròpia pel·licula quan llegeixo...Si una "pel.li" em porta a llegir-me el llibre no puc treure`m del cap les imatges que he vist mentre estic llegint després el llibre i sento que me les imposen ...
Sol passar que la novel·la guanya a la pel·lícula perquè en el llibre es pot definir més àmpliament els personatges, fer-los més teus.
Sovint és difícil veure una pel·lícula després de llegir un llibre, perquè llegint-lo ja t'has imaginat el que passa i no té perquè ser.
També m'ha passat que una pel·lícula em porti a un llibre.
De Al este del Eden sols he vist la pel·lícula, quina gran pel·lícula!!!
Que me'n dius de Blade Runner, l'obra mestra de Ridley Scott. Jo ,no he volgut llegir mai la novel·la de Philip K. Dick perquè vaig quedar hipnotitzar per la pel·lícula. De tota manera, cal dir que són llenguatges diferents.
Segurament no cal triar. Tots dues eren molt bones en el seu gènere.
Relatiu a Blade Runner: en aquest cas no només són llenguatges diferents, sino que són històries diferents. La relació és sumament laxa, crec que la pots llegir tranquil·lament (que és bona).
Per la meva banda: m'agrada més llegir que el cinema, però a part d'això, intento no comparar. És inevitable, però, que quan un llibre t'agrada molt la pel·lícula tingui molts números per decebre. En general, prefereixo llegir abans el lliber, però en el cas del Larsson (que ni he llegit l'un ni vista l'altra), més una mica indiferent, no sabria dir perquè.
Per cert, acabo de descobrir aquest blog i m'agrada molt!
A mi no em fa res veure la pel·lícula d'un llibre que hagi llegit, mai al revés. Tot i així crec que el llibres aporten molts més detalls i et fan entrar d'una manera diferent en la història. Les pel·lícules potser són més intenses, t'atrapen més ràpid però un bon llibre deixa que assaboreixis millor els personatges, que els facis més teus.
No sóc gaire afcicionat ni a la literatura ni al cinema. Però puc comentar algun cas concret en què els llibres han guanyat les pelis de golejada: "Un negre amb un saxo" de Ferran Torrent, "El perquè de tot plegat" de Quim Monzó, "El misterio de la cripta embrujada" de Eduardo Mendoza i sobretot, sobretot "American Psycho" de Bret Ston Ellis. No podem comparar ni 5 minuts de peli amb el llibre.
Jo sempre llegeixo el llibre primer i després potser miro la pel·lícula. El llibre sol transportar-te d'una manera i el cinema d'una altra. Ara bé, s'ha de dir que hi ha molt bones adaptacions com El guepard de Visconti, em va sorprendre l'adaptació de 84, Charing Cross Road (que veurem i comentarem al club de lectura)... Hi ha una excepció, però, no he llegit El padrino del Puzzo i sí que he vist totes les pelis...
Jo parteixo de la idea que tenen suports diferents i, per tant, són difícils de comparar. En el cas de 'Millennium' les adaptacions són molt fluixes. 'Ben Hur' és una extraordinària pel·lícula. La novel·la no l'he llegida. Un petó.
Hola! Estic d'acord amb l'Expolsada. Només afegiria que a vegades em fa mandra anar a veure una peli després d'haver llegit el llibre. P.ex. "Jo he servit al rei d'Anglaterra" de Bohumil Hrabal, malgrat la bona adaptació, m'ho vaig passar millor amb el llibre.
Cesc: Amb el llibre t'ho imagines més a la teua manera i ho interioritzes molt més.
Raticulina: Els amants de Tolkien no van sentir-se decebuts amb les "pel.lis" i coincideixo amb tu amb la del nom de la rosa que a mi em va agradar molt també. Precisament la 3a. del Larsson és la que més m'ha agradat.
calaix: Efectivament, tens tota la raó. Benvinguda al meu bloc!!
XeXu: Estem d'acord. El que vaig veient és que gairebé tothom tenim alguna excepció.
Joana: És el que em va passar amb la pel.lícula del James Dean. Em va portar al llibre, que és una gran novel.la també.
Assumpta. Què bona aquesta pel.lícula del Billy Wilder. No sabia que es basava en una novel.la de l'A.C.
Bargalloneta: Recordo El cielo protector i em va encantar. La novel.la no l'he llegida.
Jordi: Doncs pel que he llegit (jordicine) la segona entrega de Milenium encara és més fluixa.
coses2: Coincideixo amb tu amb lo de la casa de los espíritus. I també amb la heredera doncs el llibre del Henry James no capta tota la repressió i frustració d'ella com a la pel.li...La Bette Davis potser hi va tenir molt a veure. De Rebeca em quedo amb el llibre però reconec que els primers instants del jardí de Manderlay o del camí que porta a la platja... són unes imatges que estan a l'altura de qualsevol imaginació.
Elvira: També em passa una mica el que dius perquè per mi al llegir el llibre d'Steinbeck, Cal era el James Dean i no podia ser un altre. De totes formes vaig disfrutar molt amb el llibre perquè va molt més enllà amb les emocions i els sentiments dels personatges.
rits: Et recomano el llibre si et va agradar la pel.li.
Jaume Puig: No coneixia aquest llibre però la pel.li, no cal que ho digui gairebé, és magnífica.
El veí de dalt: Tens raó. A més podem gaudir de les dos coses!
Membrillu: Jo també em quedo amb els llibres, però com anem veient sempre hi ha alguna excepció. Benvingut al meu bloc!!! Ens anem llegint.
Mireia: Efectivament, amb els llibres ens fem la història molt més nostra.
Babunski: Totalment d'acord. El llibre d'Ellis és sumament inquietant i quan vaig anar a veure la pel.li no em va agradar gens.
L'Espolsada: Jo tb prefereixo llegir el llibre primer. Vaig llegir la novel.la de Puzo fa molt temps i sé que em va agradar per`en aquest cas el que no he pogut oblidar són les pel.lis de El Padrino que són de les meues preferides.
jordicine: Vaig llegir Ben-Hur perquè el llibre estava a casa i la pel.li m'havia agradat molt...i seria una altra de les excepcions, per mi, en què la pel.li està millor que el llibre.
Marta: No conec ni la pel.lícula, ni el llibre. M'ho apunto!
I moltes gràcies a tot i a totes pels vostres comentaris!!!
Jo també vull deixar la meva opinió, of course.
Penso que cal tenir en compte que el cinema és un llenguatge i la novel•la n’ets un altre. De totes maneres, trobo que les adaptacions al cinema la majoria de les vegades són molt dolentes. Per exemple, “Los aires difíciles” un llibre meravellós de Almudena Grandes és una porqueria com a pel•lícula. Un altre exemple és “La tabla de Flandes” de Reverte, un gran llibre amb molta intriga que es desfà a la pantalla gran. Dos llibres estupends, dues pel•lícules per a oblidar.
Tampoc cal arribar al cas de Antonio Gala que va muntar un bon sarau amb la adaptació de Vicente Aranda de la seva novel•la “La pasión turca”, tot perquè li havia canviat el final... Quan un cedeix els drets d’una obra, ja ha de saber a què s’exposa.
Petons,
Anabel, la Cuentista
Hola, Anabel: Gràcies pel teu excel.lent comentari. Coincideixo amb tu amb el desgavell de la pel.lícula Los aires difíciles absolutament, però com bé dius són llenguatges diferents que fa que les comparacions siguin complicades. Bona setmana!!!
Jo també em decanto pel llibre, tot i que la pel·lícula no m'ha desagradat. És una llàstima que l'obra literària de Larsson no tingui continuïtat.
De Larsson em quedo amb la peli sense haver-la vist, naturalment. No pot ser que d'una merda - el llibre- se'n faci una merda encara més pudorosa. I ara anem als grans. Steinbeck era un crcak i Elia Kazan també, per tant llibres i pelis són bons, uns i altres. Plenament d'acord amb el Nom de la Rosa. El llibre es avorrit i la peli almenys es deixa veure. Benhur: no he llegit el llibre però la peli és una obra mestra. saludus
Màgia: La segona pel.li ha tingut unes crítiques que no l'han deixat molt bé. No coneixia el teu bloc, ara hi he entrat i he vist que també és de ressenyes de llibres. Ens anem llegint i felicitats pel bloc!
Noctas:M'ha estranyat que no t'agradés la novel.la del nom de la rosa perquè sempre que comentes alguna cosa de llibres coincidim bastant. Serà l'excepció perquè a mi la novel.la em va enganxar molt. Gràcies pel comentari!!
doncs a mi tanta mandra em fan els llibres com les pel·lícules. Al cinema a veure-les no hi aniré segur i si algun dia cauen per la tv ja veurem. Els llibres els dos primers me'ls han regalat i estan a la cua dels pendents...
Jordi: L'encapçalament d'aquest apunt semblava que em referís als llibres de Larsson però volia dir en general que preferia els llibres a les pel.lícules però em venia de gust destacar algunes pel.lícules que n'eren una excepció i també com de vegades la pel.lícula servia per descobrir un llibre fantàstic com va ser el del John Steinbeck. Els llibres de Larsson són un divertiment que et poden entretenir o no i des del meu punt de vista la 3a. és la més entretinguda.
Sobre el nom de la rosa volia fer un aclariment. El llibre és molt bo, certament, però les primeres setanta planes són molt avorrides. De fet Umberto Eco diu que ho va fer expressament perquè els lectors poc preparats deixessin el llibre i s'hi quedesin fins al final solsament els lectors amb hàbit de lectura...salud i ja saps que a vegades em precipito amb les meves opinions...saludus campeona!!!
Molt bé, Noctas, ja m'estranyava a mi...
llibres, llibres, sens dubte. Si el llibre m'ha agradat, mai no vaig a veure la pelicula, és com si em robessin la meva versió
viu i llegeix: Jo de vegades si que hi vaig i es difícil veure a la pantalla uns persontages diferents de com te'ls havies imaginat. Gràcies pel comentari i una abraçada!!
Prefereixo el llibre, però tinc la mala experència de quan he vist una pel·lícula que m'agradat molt i després he llegit el llibre, aquest m'ha decebut,es una qÜestió personal perque sense cap dubte son gran obres. crec que si primer hagues llegit el llibre no m'hagues passat. Com a curiositat:La pel·lícula que vaig trobar idèntica al llibre va ser "Las Horas".
No se com t'ho fas per poder llegir tant! t'envejo!
Poques vegades acabo de vore una peli i ne surto satisfeta de l'adaptació que se n'ha fet. Jo crec que hi ha vegades que és difícil fer una adaptació, però també crec que de vegades no se llegeixen el llibre en profunditat per poder captar tot el que s'expressa.
Jo amb Larsson no vaig poder vore ni la meitat de la primera. I he sentit molt males crítiques entre la gent que els hem llegit. Potser les pelis vistes soles agraden, però si ja has llegit el llibre no.
Ferma: Gràcies!!! A mi Las hora tb em va agradar molt.
bajoqueta: Ës difícil que t'agradi una peli si previament s'ha llegit el llibre perquè la pantalla no pot reflectir exactament allò que ens havíem imaginat. Gràcies!!!
Nornalment és millor el llibre, si més no perquè tu et fas la teva pròpia pel·lícula i així els protagonistres no decebren gens.
Estic d'acord però amb el nombre de la rosa, el llibre em va agradar, la pel·lícula encantar.
Un altre cas semblant (a la inversa) seria El perfume. La pel·lícula, com d'altres no pagava la pena gens ni mica.
De Blade runner, de la qual en sóc l'admirador número 1, mai en canvi he llegit el llibre ni m'ha cridat pas l'atenció.
De la saga mil·lenium, com vaig només llegir el primer llibre perquè no em va agradar (crec, personalment, que s'ha fet massa comèdia amb aquesta trilogia, no n'hi ha per tan), les pel·lícules tampoc em molestaré en veure-les.
Una altra que em ve al cap i que em va decepcionar la pel·lícula és Tomates verdes fritos.
Ara em van venint més noms al cap, prou.
Quin rollo t'he deixat Kweilan, perdonaaaa!
:)
-assumpta- D'aquesta de Tomates verdes fritos no me'n recordava i totalment d'acord. El llibre era una joia i la peli, molt fluixa. Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada