12/10/09

Philip Roth (1933)


Fa uns anys, un dia que estava de baixa, escoltava per la ràdio una tertúlia literària i algú va parlar d’una excel.lent novel.la que jo no havia llegit i d’un autor que desconeixia. Era en Philip Roth (1933-) i la novel.la , La marca de l’home (2000).
Va atribuir al text un seguit de qualitats tan fantàstiques que si no hagués estat amb febre, en aquell mateix moment hagués anat a la llibreria i l’hagués comprat. Però, com tot lo millor, es va fer esperar. Uns dies, només.
La marca de l’home és la tercera novel.la amb què Roth completava la publicació d’una trilogia. Pastoral Americana (1997) y Me casé con un comunista (1998) eren les altres dos. No cal dir que la novel.la em va agradar molt i durant un temps em vaig posar al dia sobre aquesta autor jueu i nordamericà. I dic jueu perquè l'adaptació de les persones jueves als costums dels no jueus als USA té sovint un paper rellevant a la seua obra.
La marca de l’home –portada al cinema al 2003 i protagonitzada per Nicole Kidman i Anthony Hopkins- és una història que ens enganxa però més enllà de la relació entre un professor jubilat i una humil treballadora de correus, hi ha una crítica de la societat americana, del seu racisme latent o de la seua repressió sexual però també és una crida a què l’home pot triar, a què l’home pot ser diferent en una societat en què es gairebé impossible allunyar-se d’allò que s’espera d'ell. La societat ens "marca" i Roth proclama la llibertat per treure’ns de sobre aquests signes d’identitat que nosaltres no hem escollit.
Etern candidat al Premi Nobel de Literatura es va donar a conèixer pel gran públic amb El trastorn de Portnoy (1968)…després vindrien novel.les que han tingut reconeixements importants com el Pulitzer a Pastoral Americana i altres premis de literatura molt prestigiosos. De totes les novel.les que he llegit apart de la trilogia, potser destacaria El teatre de Sabbath (1997).
També faig un esment especial- Roth té una obra bastant àmplia- a Patrimoni, una història veritable (2003) on ens explica el seu enfrontament a la malaltia del seu pare de 86 anys i el que representa veure la decadència física d’una persona a la que hem conegut plena de vida i de força . No és un tema nou i hi ha autors que s’han atansat al veïnatge de la mort de diferents formes però en Philip Roth ho fa d’una manera absolutament sincera. Ens apropa als seus neguits, als seus problemes i sobretot a les seues pors de tal forma que les emocions i els sentiments també són de tots els commoguts lectors.
Com a curiositat, vull apuntar que Elegy (2007)la pel.lícula de la Isabel Coixet, que van protagonitzar Ben Kingsley i Penélope Cruz, estava basada en una novel.la seua L’animal moribund (2001).
Aquest any tampoc no li han donat el Nobel. Un altre any serà. Tanmateix, és un autor que val la pena conèixer.

29 comentaris:

Cesc ha dit...

Jo, de veritat que prenc nota del què dius, últimament em costa més llegir, però hi ha coses que trobo que valen la pena un cop ho miro, per tant, m'ho apunto i t'aniré dient, gràcies per fer-nos conèixer una mica més!

Carme ha dit...

Crec que amb Nobel o sense, ja va essent hora que el conegui. No he llegit mai res d'ell, però realment me'n fas venir ganes. I jo no tinc febre però com que és una mica tard per anar a la llibreria també hauré d'esperar. :)

SM ha dit...

Massa conegut per rebre un Nobel! ;-)

Elvira FR ha dit...

Potser ell el rebutjaria el Nobel...bé no sé què faria Philip Roth...és un grandíssim escriptor, fa anys em vaig llegir El Pit i quan es va reeditar, no fa gaire, me'l vaig comprar i i me'l vaig tornar a llegir...Animal Moribund me'l vaig llegir, per sort abans de veure Elegy,( no m'agrada que que m'imposin imatges que no he imaginat jo quan llegeixo una novel.la)i em va deixar impactada...Aquest que menciones, n'he sentit a parlar però encara no me l'he llegit...i me'l poso a la llista...Gràcies pel teu apunt!

XeXu ha dit...

Doncs un cop més, ni la més remota idea... em pregunto què dec llegir jo que no conec res del que proposes, i tot són premis nobel i gent molt premiada!

Clidice ha dit...

No l'he llegit encara, amb el teu apunt estaré més al cas :)

Jordi ha dit...

Me l'apunto! L'he buscat a la biblioteca i he trobat "La mancha humana", que imagino que és el mateix però en castellà. Sempre és bo ampliar el cercle d'autors i no encaixar-nos en els mateixos.

L'Espolsada llibres ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Mireia ha dit...

Hola, fa poc vaig llegir EL TRASTORN DE PORTNOY i em va agradar força. És l'única d'ell que he llegit.

jordicine ha dit...

Caldrà llegir alguna cosa d'ell. Aviam. Gràcies per donar-nos la pista. Un petó.

Anònim ha dit...

És un autor que tinc pendent... però m'han parlat molt bé d'Indignació... l'haurem de tastar!

L'Espolsada llibres

Bargalloneta ha dit...

NO el coneixia.. pe`ro el tindré en compte!

Assumpta ha dit...

Aquesta vegada no és tan sols la ressenya d'un sol llibre, és una recomanació d'una selecció d'obres d'un mateix autor feta per tu mateixa :-)

No l'havia sentit a dir mai, però després de llegir-te a tu, ja és com si el conegués i puc saber les grans característiques de la seva obra.

Si em permets una petita broma... Jo, malalta i amb febre, no m'imagino escoltant una tertúlia literària :-)) Com a molt una miqueta de música suau ;-)

estrip ha dit...

no és el primer cop que me'l recomanen... al final acabaré per compra-me'n algun.

rits ha dit...

reconec que no n'havia sentit a parlar, i en canvi les dues pel·lícules que cites, si! i em van agradar totes dues!

Jaume Puig ha dit...

Philip Roth ha triomfat de manera rotunda en vida. A mi se'm fa dificil pensar quines poden ser les seves millors novel·les, però li tinc un especial afecte a "El trastorn de Portnoy" i "Patrimoni". Dues obres força contraposades però que inclouen gran part de Roth. Naturalment també totes les de Zuckerman i moltes més.

És lamentable , pels suecs, que esperin que Philip Roth mori per no tenir que donar-li el Nobel. I encara ho és més que els grans autors nord-americans contemporanis estiguin marginats d'aquest reconeixement (Don De Lillo, Pynchon o McCarthy). Ja s'ho faran els suecs.

coses2 ha dit...

Doncs una altra vegada parles d'un escriptor que a mi se'm resisteix. Vaig llegir El Transtorn de Portnoy i bé però sense grans escarafalls. La marca de l'home, em sembla recordar que el vaig començar sense massa impetu i clar no el vaig acabar. Crec que per casa tinc La conjura contra America i de moment segueix intacte... Potser és moment de donar-li una altre oportunitat :))

Ma-Poc ha dit...

En prenc nota... No he llegit res de Roth, i em fa una mica de vergonya admetre-ho...

Nymnia ha dit...

Sempre posant feina a la llista, eh! No pot ser que llegeixis taaant i taaaant! D'on treus el temps?! jeje! Bé, jo també m'apunto les propostes d'aquest autor, de nou desconegut per a mi. A veure què tal és! Mil gràcies per les teves recomanacions, de moment, per la meva experiència dels llibres llegits, n'estic molt contenta. Esperem que els llibres per llegir continuin així! Un petó!

bajoqueta ha dit...

Jo he llegit alguna cosa seua i també el recomano. Als que he llegit jo almenys parla moltíssim del tema aquest dels jueus i els no jueus. A "El trastorn de Portnoy" deixa molt clar el que pensa sobre el tema. El vaig trobar massa punyent potser...

Jesús M. Tibau ha dit...

el que a mi m'ha agradat més és Patrimoni; impressionant

fanal blau ha dit...

kweilan...

quina capacitat tens per despertar interès i passió per la lectura!
Quan llegeixo les teves ressenyes...em ve a la memòria un professor de literatura que va saber transmetre'ns el plaer de llegir.

Tú, també, saps transmetre!

una abraçada!

Noemí Pastor ha dit...

Qué vergüenza. Otra vez tengo que confesar que no he leído nada suyo. ¡Ya me vale! Me lo apunto para la próxima vez que me pase por la biblioteca pública. ¿Alguna recomendación para empezar?

kweilan ha dit...

Cesc: Si llegeixes alguna cosa que he recomanat, de veritat que m'encantaria la teua opinió.

Carme: Molt bo, Carme! A veure si t'agrada el que llegeixis.

SM: Potser sí però és una pena que només sigui per aquest motiu que no li donin.

ElVira: Gràcies a tu, ja em diràs alguna cosa si en llegeixes algun.

XeXu: No l'encerto mai. A veure si algun dia recomano alguna cosa que em diguis "Aquest, si" :)

Clídice: És un autor interessant.

Jordi: És el mateix. De fet, és més adient el títol castellà que no el català. A veure què et sembla.

Mireia: Està força bé. La trilogia també t'enganxa molt.

Jordi: Gràcies a tu! Si t'animes, ja em diràs alguna cosa.

L'espolsada: Tots els seus llibres estan bé. Uns et poden agradar més que uns altres però és un autor que val la pena.

Bargalloneta: Si t'animes, ja em diràs el què.

Assumpta: M'has fet riure!!!

estrip: Qualsevol de la trilogia està molt bé.

rits: Els llibres també son força interessants.

Jaume: Totalment d'acord amb tu.

coses2: Potser aquest de La conjura és el que menys m'ha agradat. Però el de Patrimoni...em va agradar moltíssim.

Ma-Poc: Hi ha tanta cosa per llegir!!! Anima't amb aquest autor a veure què et sembla.

Nymnia: Gràcies...i si llegeixes alguna cosa del Roth ja em diràs què t'ha semblat.

bajoqueta: Potser sí. No és un home de concessions. La marca de l'home et podria agradar també.

Tibau: Efectivament, és una gran obra.

fanal: Moltes gràcies!!!

Noemí: Començaria amb "La mancha humana" o "El lamento de Portnoy". A veure què et semblen.

Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i bon cap de setmana!!!

Noemí Pastor ha dit...

He cogido en préstamo en la biblioteca "Las vidas de Zuckermann". Ya te contaré.

kweilan ha dit...

Pues ya me dirás, Noemí!!

Ferran ha dit...

Es sublim el teatre de Sabbath!

kweilan ha dit...

Ferran: Totalment d'acord. Benvingut al meu bloc!

Maria Teresa Anyé Ros ha dit...

És un dels grans. Un dels que té ofici. Un dels que passarà a la història de la literatura. Costa trobar-ne de tan bons.