Ja sé que és una mica irracional però de vegades conec per la primera frase d'un llibre si m’agradarà o no. De vegades, l’inici de les novel.les es grava a la memòria i si no me’n recordo ben bé vaig a buscar el llibre i el torno a rellegir.
Entre les frases primeres que m’estimo més per suposat hi ha les de Rebeca (1938), la superfamosa Ahir vaig somniar que tornava a Manderley o la també molt coneguda de Anna Karenina (1877): Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.
M'agrada el començament de David Copperfield (1850), lectura de joveneta que em va fer estimar la literatura de Dickens i dels clàssics en general. : Si sóc jo l’heroi de la meua pròpia vida...
Vaig patir amb la Jane Eyre (1847) de la Charlotte Brönte tota una vida de renúncies que ja s’anunciava des de la primera pàgina quan deia : No va ser possible sortir de passeig.
Vaig començar a ser habitant de Macondo a Cien años de soledad (1967) amb Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre le llevó a conocer el hielo.
O vaig viatjar a la vella Vetusta amb La heroica ciudad dormía la siesta, de la meua admirada Regenta.
No es pot deixar d'enyorar la magnífica novel.la de Juan Rulfo (1955) quan ara escric Vine a Comala porque me dijeron que aquí vivía mi padre, un tal Pedro Páramo.
Entre les frases primeres que m’estimo més per suposat hi ha les de Rebeca (1938), la superfamosa Ahir vaig somniar que tornava a Manderley o la també molt coneguda de Anna Karenina (1877): Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.
M'agrada el començament de David Copperfield (1850), lectura de joveneta que em va fer estimar la literatura de Dickens i dels clàssics en general. : Si sóc jo l’heroi de la meua pròpia vida...
Vaig patir amb la Jane Eyre (1847) de la Charlotte Brönte tota una vida de renúncies que ja s’anunciava des de la primera pàgina quan deia : No va ser possible sortir de passeig.
Vaig començar a ser habitant de Macondo a Cien años de soledad (1967) amb Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre le llevó a conocer el hielo.
O vaig viatjar a la vella Vetusta amb La heroica ciudad dormía la siesta, de la meua admirada Regenta.
No es pot deixar d'enyorar la magnífica novel.la de Juan Rulfo (1955) quan ara escric Vine a Comala porque me dijeron que aquí vivía mi padre, un tal Pedro Páramo.
I tantes altres!
Està clar que les primeres frases ens enganxen a tota una història més o menys complexa i durant uns dies vivim entre el nostre món real i el món imaginat que anem creant al llarg de la lectura.
Paraules que ens apropen a històries no per allunyades en el temps menys estimades...històries inventades, fictícies...però com deia en Paul Valéry : Què seria, doncs, de nosaltres, sense l’ajut d’allò que no existeix?
36 comentaris:
M'has llançat a perdre un post que tenia ja preparat! Però el teu post és magnífic. De tota manera, publicaré el meu.
Una abraçada.
Quina bona tria de principis! M'encantaria recordar els bons principis de les bones novel·les, però me'ls hauré d'apuntar...
Quanta raó tens! la primera frase és essencial, molts llibres no s'han llegit per culpa d'ella i d'altres n'han reeixit gràcies a ella :)
Un gran post en el qual es demostra com estimes llegir... encomanes aquest entusiasme :-)
La Regenta... m'has fet somriure :-) és un dels llibres preferits del meu marit, el deu haver llegit unes mil vegades :-))
La frase de Rebeca me la sé per la peli ;-)
I ara estic llegint un de Dickens que recordo més o menys com és la primera frase... un nom i cognom una mica difícil de pronunciar per un nen, que ho acaba reduint a una síl·laba ;-)
M'encanta la frase de Paul Valéry, no la coneixia... és una troballa.
Un apunt-post genial! ei a mi també m'ha passat encara que de vegades no en les primeres frases...(en llegir el títol que encara ho és més d'irracional)per exemple aquests dos : Onades sobre una roca deserta d'en Terenci Moix, o la primera novel.la del Quim Monzó: L'udol del griso al caire de les clavegueres...L'inici del Pedro Páramo meravellós....i tota l'obra que és un obra d'enginy i literatura...i el començament de la metamorfosis de Kafka: Cuando Gregorio Samsa se despertó una mañana después de un sueño intranquilo ....Sempre es frueix llegint-te!
Bonissim! I brutal la frase del final! Més més més!
Bonica col·lecció de principis. A mi m'encanta el de Lolita de Nabokov: "Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes".
Salutacions des del Sud de l'Índia!
No hi havia pensat mai en això de la primera frase, malgrat que efectivament per triar un llibre a la biblioteca o a una llibreria, jo també obro els llibres i la lleigeixo.
Ara em repassaré les primeres frases dels meus llibres preferits :)
A mi em passa el mateix, si connecto amb la primera frase el llibre ja m'entra per l'ull bo!
Ostres!!! Saps què? Jo recordo l'inici del primer llibre que vaig agafar de prèstec en una biblioteca. Jo devia tenir... 5 o 6 anys... i recordo perfectament que vaig pensar: "quina caca de llibreeeee". Jajajajaja! I la primera frase se'm va quedar gravada: "el piojo y la pulga pasaban harina, pasa que te pasa hasta pasarla fina".
Jajajajaja!
M'ha encantat el post!!!
Quin post més guapo!! Jo sóc molt de frases, però crec que mai no m'he fixat en la primera dels llibres. Que per cert, molt bones les que cites, tot i que no n'he llegit cap! Ets una lectora especial, si ets capaç de determinar si t'agradarà el llibre així, és genial. Però la veritat és que té gràcia, a partir d'ara m'hi fixaré.
Ara llegeixo '2001: una odisea espacial' i la primera frase és: 'La sequía había durado ya diez millones de años, y el reinado de los terribles saurios tiempo ha que había terminado.' No sé si és bona o no, però de moment, el llibre no val res.
ginjol: Ja veus que la màgia catosfèrica té aquestes coses.
Ramon: Gràcies per la visita i per la teua lectura.
Clídice: És cert. És la carta de presentación i, com diu el ginjol al seu apunt, és el principi de la relació escriptor-lector.
Assumpta: El llibre de Rebeca està molt millor que la peli encara que és també una peli que m'encanta.
Carme: És veritat que és una frase fantàstica. Gràcies!!!
Elvira: Dos títols insuperables i el començament de Kafka és molt bo. Inquietant des de les primeres paraules. Una abraçada especial!
Nymnia: Gràcies per la visita i pel teu comentari!
Edu: T'he tornat la visita. Ens anem llegint!
coses2: Jo m'hi fixo també abans de comprar-ne algun per si m'agrada la traducció que se n'ha fet si no és un autor de casa nostra.
Mireia: Ja veus que coincidim, doncs.
Alepsi: Com a mínim divertida és!!
XeXu: Aquest llibre que estàs llegint és el de Arthur C. Clarke? És una novel.la però té bastant de guió de peli perquè ell i Kubrick van treballar de forma simultània i paral.lela en els seus manuscrits, guió i novel.la, i em sembla que hi havia força comunicació. Sempre se l'ha criticat per ser més guió que una veritable novel.la.
I moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada!!!
No és gens irracional. El principi de les novel·les estan més que pensats per atrapar-nos i anar passant fulls per saber què li passa al protagonista.
No hi ha res més difícil que captar l'atenció del lector des del primer moment. El recull que ens has ofert és immillorable.
Felicitats pel blog.
Excel·lent post. Jo seria incapaç de recordar la primera línia de cap dels llibres que he llegit. Et felicito per la teva memòria. Un petó.
*Per cert, acabo de llegir 'Els estranys talents de la Flavia', l'ha publicat columna, i m'he divertit molt.
La primera frase, i l'aparença (l'enquadernació, la portada, fins i tot el títol...) em marquen molt, a mí...per això no sé si seré de les llibres digitals algun dia...a mi m'agrada tocar-los...
Jo en comptes de llegir el darrere sempre tafanejo la primera pàgina i si hi ha màgia, es produeix l'embruix.
La primera frase del llibre més important d'Stephen Hawking "La història de l'Univers" és "No entenem res de l'Univers". Magnífica... i ha fet 3 llibres sobre aaxò.
Jo no recordo la primera frase dels llibres, però si la sento sovint lapuc reconèixer. Quina gran memòria la teva!
Normalment necessito més que una frase per saber si m'agradarà o no, però quan les primeres pàgines se'm fan feixugues...
No seriem persones, sense deixar-me endur per una història no real que pot ser semblant a real perdria molt el sentit que mantinc.
guau! quin regitzell de primeres frases, n'hi ha de genials!
i quina agudesa saber si t'agradarà o no per la primera frase.
De vegades ja tens raó que se'ns queda gravada una frase i si és la primera millor encara, això vol dir que allò promet :)
Crec que la lectura és l'única cosa que pot unir a moltes persones estant separades, ja que pot fer que vàries persones en diferents moments de la vida ens endinsem en una mateixa història.
del tot d'acord amb això que les primeres frases enganxen! Una primera frase és molt important. Fins it tot, el llibre Firmin comença amb una reflexió sobre les primeres frases...
No podem llegir mai despreocupadament, les primeres línies de cap novel·la. Qualsevol autor sap la importància que tenen i hi aboca bona part del que el llibre serà. N'has recollit un bon reguitzell de genials i molt representatives. Gràcies per recordar-les.
Probablement per això segueixo el teu bloc, per què ja amb la primera frase m'enganxes!!!
De fet, primer comento el post anterior, magnífic...(de l'infern no en parlem, a moments el duem dins)
I, d'altra banda, és molt cert que hi ha llibres que t'enganxen o et desenganxen al primer full... I és que costa molt començar a escriure, no trobes?
Met: Gràcies pel teu comentari i benvingut al bloc!
jordicine: Gràcies per la recomanació!
La: A mi també m'agrada tenir-los a les mans. benvinguda al bloc!
L'Espolsada: Totalment d'acord...les primeres frases et poden captivar des del primer moment o no.
Babunski: Aquesta frase no la coneixia i coincideixo amb tu. M'ha semblat fantàstica i a més , després en fa tres llibres!
Mireia: Si un llibre ens enganxa des del començament, la cosa va bé però si no...després pot ser que el llibre no ens agradi, encara que en ocasions un llibre va agunayant a mesura que vas passant les pàgines.
Cesc: Efectivament, el pla no real incideix de moltes formes a lo real.
rits: Una de les primeres coses que miro al llegir les primeres frases, si és d'un autor estranger, també és la traducció perquè de seguida me n'adono si m'agradarà o no des d'aquest punt de vista.
bajoqueta: Totalment d'acord amb tu en les dos reflexions que fas.
Ma-Poc: Gràcies pel teu comentari!
Jaume: Totalment d'acord. Les primeres frases són importants a l'hora d'enganxar els possibles lectors.
Bargalloneta: Gràcies pel teu comentari!! Molt bonic i molt generós!!
zel: Gràcies, zel...i sí que hi ha llibres que des del començament veus que no t'agradaran malgrat els escriptors s'ho pensin molt com començar un llibre. Costa començar i també mantenir l'interès tota la novel.la. No deu ser fàcil, no.
I gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Bona setmana!!!
jo també sóc de les que molt sovint sé si m'agradarà un llibre per la primera frase. Crec que el principi i el final dels llibres són molt representatius.
Molt interessants les primeres frases escollides.
myself: Gràcies pel teu comentari i ja veig que coincidim :)
Al despertar Gregorio Samsa una mañana tras un sueño intranquilo, encontrose en su cama convertido en un monstruoso insecto.
Mi padre se quitó la vida un viernes por la tarde.
Tenía 33 años.
El cuarto viernes del mes próximo yo tendré la misma edad
Abraçada!
Bona selecció,Noctas. La metamorfosi té un inici genial i les altres frases pertanyen a una novel.la que no he llegit Els suicides...L'has llegit? Està bé? Gràcies pel comentari!!!
Doncs, mira, no és cap ximpleria: per a mi la primera frase de una novel•la és molt important, tant como l'última. De fet, semblar ser, que a les editorials, en una primera tria per a escollir llibres, llegeixen la primera frase o el primer fragment, alguna altra pàgina al atzar del mig i el final. Amb aquesta selecció decideixen quin llibre passa a la següent tria. O sigui que no és cap ximpleria el que has dit.
A mi també em dóna moltes pistes el començament d’un llibre i, encara que pugui fer malbé la trama del llibre, el paràgraf final també el llegeixo abans de tot. Faig el mateix amb els periòdics.
Que hi farem!
Petons,
Anabel, la Cuentista
Es curiós com les primeres línees d'un llibre poden marcar el seu futur. Jo no en recordo cap ara mateix, però a vegades m´ha passat el contrari, comença malament però després acaba per ser una gran lectura. Solc recordar més aquestes què les què ja de bon principi m'agraden. Ja ho dic, curiós!!
Anabel: Efectivament, les primeres frases són importants a l'hora de ser atrets per una història. Moltes gràcies pel teu comentari!
Tonina: El teu comentari fa palès que la manera d'apropar-se a un llibre sempre és molt personal. Moltes gràcies també per la teua aportació.
Un recull fantàstic sobre les primeres frases. Sembla que no, però tenen un pes molt important en la lectura.
Gràcies, Màgia, per la visita i pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada