L’autor xinès Qian Zhongshu (1919-1998) va publicar aquesta novel.la l’any 1947 i va situar la seua història a l’Est de la Xina, a Shanghai principalment ,en els temps de la guerra entre aquest país i el Japó (1937-1945).
Malgrat aquest rerefons, l’escriptor en fa pocs esments i el relat se centra en un noi que arriba a Shanghai després d’estar uns anys estudiant a Europa: Fang Hongjian. Un jove que no ha sabut treure cap profit de la despesa que ha suposat estudiar a l’estranger. Arriba, però, amb un títol de doctorat fals a la butxaca.
Hauria de buscar feina, parella, situar-se...però en Fang no sap ben bé com tirar endavant la seua vida. Per culpa d'un amor que no acaba bé, marxa a l’interior del país a donar classes en una universitat poc important. La frustració que li proporciona la seua ignorància, la seua manca de voluntat i la seua poca fermesa de caràcter el portaran a prendre decisions d’índole personal que només l’abocaran a una infelicitat permanent. Entre altres, a un matrimoni sense ganes.
L’escriptor ens desmitifica la societat xinesa. I ho fa criticant una sèrie d’institucions d’aquella societat que “a priori” podem pensar que són intocables. La parella, la família, la Universitat...sembla que la societat estigui tan perduda com el jove Fang. I de fet, igual que el protagonista perd les regnes de la seua pròpia vida –si les ha tingut mai- a la societat xinesa sembla que li passi el mateix. Moments d’incertesa i de desconcert davant un futur ple de canvis massa proper.
Qian Zhongshu –que va estar censurat dins del seu pais i depurat en temps de la Revolució Cultural- no té escrúpols en denunciar l’intel.lectualisme fals de la universitat, les enveges, el nepotisme, l'excessiva fascinació per Occident, però tampoc no en té en posar en dubte l’amor filio-paternal que creu que està sustentat bàsicament en els diners que puguin aportar uns i altres. I sobretot envesteix contra el matrimoni –d’aquí ve el títol de la novel.la- una institució que és com una fortalesa que qui no hi és hi vol entrar, i qui hi és es troba presoner.
Molt irònic, molt sarcàstic i crític . Una mostra d’això que m’ha cridat l’atenció és que en un moment concret un personatge que se les dóna de poeta diu que li encanta que a la seua família hi hagi alguna mort perquè això li provoca uns sentiments molt “adients” per escriure un poema ple d’emoció.
De vegades, corrosiu.
Malgrat aquest rerefons, l’escriptor en fa pocs esments i el relat se centra en un noi que arriba a Shanghai després d’estar uns anys estudiant a Europa: Fang Hongjian. Un jove que no ha sabut treure cap profit de la despesa que ha suposat estudiar a l’estranger. Arriba, però, amb un títol de doctorat fals a la butxaca.
Hauria de buscar feina, parella, situar-se...però en Fang no sap ben bé com tirar endavant la seua vida. Per culpa d'un amor que no acaba bé, marxa a l’interior del país a donar classes en una universitat poc important. La frustració que li proporciona la seua ignorància, la seua manca de voluntat i la seua poca fermesa de caràcter el portaran a prendre decisions d’índole personal que només l’abocaran a una infelicitat permanent. Entre altres, a un matrimoni sense ganes.
L’escriptor ens desmitifica la societat xinesa. I ho fa criticant una sèrie d’institucions d’aquella societat que “a priori” podem pensar que són intocables. La parella, la família, la Universitat...sembla que la societat estigui tan perduda com el jove Fang. I de fet, igual que el protagonista perd les regnes de la seua pròpia vida –si les ha tingut mai- a la societat xinesa sembla que li passi el mateix. Moments d’incertesa i de desconcert davant un futur ple de canvis massa proper.
Qian Zhongshu –que va estar censurat dins del seu pais i depurat en temps de la Revolució Cultural- no té escrúpols en denunciar l’intel.lectualisme fals de la universitat, les enveges, el nepotisme, l'excessiva fascinació per Occident, però tampoc no en té en posar en dubte l’amor filio-paternal que creu que està sustentat bàsicament en els diners que puguin aportar uns i altres. I sobretot envesteix contra el matrimoni –d’aquí ve el títol de la novel.la- una institució que és com una fortalesa que qui no hi és hi vol entrar, i qui hi és es troba presoner.
Molt irònic, molt sarcàstic i crític . Una mostra d’això que m’ha cridat l’atenció és que en un moment concret un personatge que se les dóna de poeta diu que li encanta que a la seua família hi hagi alguna mort perquè això li provoca uns sentiments molt “adients” per escriure un poema ple d’emoció.
De vegades, corrosiu.
15 comentaris:
Així doncs, explica la Xina a través d'un personatge inventat, però es llegeix molt entre línies, oi? Interessant. I mira, això del doctorat fals em dóna algunes idees, encara m'ho hauré de pensar...
Doncs el fitxo aquest xinès. La història sembla molt bonica. Un petó. KWEILAN.
Molt bon apunt. Dovlàtov, Platònov, Pedro Juan Gutierrez o Zhongshu entre molts, van patir o pateixen el pes mort d'un estat totalitari. Zhongshu estava , crec , entre els que no bevien.
si si, sembla molt interessant. Aquest l'apunto que la Xina em desperta la curiosistat!
He llegit amb molta atenció la teva ressenya perquè sempre aprenc coses :-))
I, després, quan anava a comentar, em trobo amb el que ha escrit en XeXu sobre el doctorat fals i m'ha fet riure :-))
No sé com t'ho fas, però sempre trobes coses molt interessants!! :-))
Kweilan veig que t'has impregnat de cultura xinesa a tots nivells! Bona ressenya!
molt curiós.
no he llegit massa literatura xinesa, ni he vist moltes pel·lícules, ...mai he pensat en una societat burgesa xinesa, la veritat, sempre he conegut els imperis, i camperols. molt interessant.
XeXu: Té un títol però sap poca cosa.No ha aprés massa.
jordicine: Sobretot és una història molt crítica amb la societat d'aquell moment.Es llegeix molt bé.
Jaume Puig: Gràcies! Quan em vas dir que estava tan bé, encara me'l vaig agafar amb més ganes i la veritat és que no m'ha decebut. La relació del Fang i de la seua dona la trobo genialment explicada i tantes altres coses.
estrip: Doncs és una història interessant i molt adequada si t'interessa el país.
Assumpta: Gràcies. La novel.la és molt interessant. Pel país, pels temes que tracta, per com està escrita...
L'Espolsada: Sí...m'encanta descobrir autors d'altres països. I si complementen algun viatge, doncs és perfecte.
rits: És un llibre que desmitifica alguns estereotips d'aquella cultura que tenim aquí.
Moltes gràcies pels vostres comentaris i una abraçada a tots i a totes!!!
Pareix una bonica història per llegir, i si ens la recomanes tu segur que estarà bé :)
Doncs m'hauré de llegir la fortalesa assetjada!!!!
Bajoqueta: Crec que et pot agradar.
Elvira: És una novel.la molt crítica que et pot venir de gust per conèixer una societat diferent de la nostra.
Gràcies pels comentaris i una abraçada a les dos!!!
Qué bien me viene esto para desasnarme: no sé nada, absolutamente nada, de literatura china.
Saludos de sábado por la mañana.
Noemí: Aquesta novel.la és un bon llibre per començar. Una abraçada!!!
Sembla interessant. D'autors xinesos vaig una mica peix...
Ma-Poc: No he llegit molt jo tampoc però el que porto llegit em sembla interessant.
Publica un comentari a l'entrada