31/8/09

Els Buddenbrook (1901)


Els Buddenbrook són una família que pertanyen a l’alta burgesia alemanya i que viuen a Lübeck al començament del segle XIX. Al llarg de tres generacions i entre 1835 i 1877, llegim els esdeveniments familiars, socials i comercials que els tenen com a protagonistes.
A l’inici de la novel.la, els Buddenbrook gaudeixen d’una posició privilegiada a nivell social i a nivell comercial. Són identificats a la ciutat com una de les estirps principals i ells se senten membres d’una comunitat que els reconeix per la seua vàlua.
Thomas Mann (1875-1955) ens explica 40 anys d’aquest llinatge. Però des del punt àlgid de l’inici del relat, aquesta família només farà que anar cap avall. En efecte, és la història d’una decadència. És la decadència d’una manera de viure, de fer negocis i d’entendre el món que entrant al segle XX farà fallida.
És també la història d’unes personatges que no són feliços. Mann ens presenta uns homes i dones que malgrat tenir diners es deuen a unes obligacions de treball o socials que marquen la seua vida. Víctimes de la seua posició, els sentiments s’han de posposar en bé del nom i del patrimoni i així ho fan. Això comporta evidentment una insatisfació omnipresent al llarg de les seues vides.
Mann ens fa passar el temps a poc a poc. Ens explica el dia a dia d’aquesta família i ho fa parant-se amb els detalls de tot tipus. És com si fossim espectadors en una sala de cinema perquè ens assabentem dels seus errors, de les seues satisfaccions, dels seus maldecaps però també de com són les seues cases, el seu aspecte, els seus vestits i fins i tot, per posar un exemple, de com és el saler d’or que utilitzen als àpats.
Tota una vida de luxe que sense que passi res extraordinari esdevé en un final irreversible. Sense que passi res, aquí està el mèrit. La vida passa, igual que la mort, igual que els anys, com un riu que va fluint i ,malgrat tot, arribarà al seu destí.
Mann ens ho explica de forma objectiva , més d’un ha dit que amb simpatia cap aquesta família que ens descriu però jo estic al costat dels que diuen que es mostra objectiu i que serà el lector qui digui si aquesta família es digna de crítica o d’admiració.
Tinc una sèrie de novel.les que quan algú em diu que no l’ha llegit m’entra com una enveja perquè penso que té pel davant moments fantàstics. Els Buddenbrook ha passat a formar part d’aquesta llista particular.



31 comentaris:

Rita ha dit...

Quina casualitat! :P

Feia anys que el tenia, però no l'havia agafat mai i poc abans de l'estiu el vaig començar. El vaig interrompre pels Milenium i fa uns dies que hi he tornat.

Amb aquest apunt, encara em ve més de gust de llegir.
Gràcies! :-)

Sílvia ha dit...

Realment quan escrius encomanes unes ganes immenses de posar-se a agafar el llibre i llegir-lo, ja veig que tinc molts moments fantàstics per endavant!

rits ha dit...

mmm, doncs haurem de tenir en compte i ajudar-te a que no ens tinguis enveja als que no l'hem llegit, llegint-lo ràpid!

Raticulina ha dit...

No és de les meves preferides de Mann però també em va agradar.

Ai, qui pugués tornar a gaudir llegint com si fos la primera vegada obres seves com La muntanya màgica o Doktor Faustus! Bé, potser després de tants anys em semblaria com si fos la primera vegada...mmm, no ho descarto.

Bona tornada de vacances

Marta ha dit...

Una vegada més, agraïm els teus comentaris i recomenacions. Gràcies

jordicine ha dit...

No el coneixia. L'apunto. Per cert, he acabat 'La extraña desaparición de Esme Lennox' i no està gens malament. Un petó.

Ferran ha dit...

M'apassionen les històries que s'allarguen anys! D'alguna manera, et donen l'oportunitat de conèixer una evolució, no només un aspecte més o menys puntual.

Jo també t'agraeixo la recomanació!

Nymnia ha dit...

Doncs jo, per variar, no l'he llegit... I mira que considero que he llegit llibres, eh! Però sempre fas propostes que no conec... O casi sempre! A mi també m'agraden les històries que s'allarguen anys!

Anabel ha dit...

No sé pas com et dóna temps per llegir tant i tant depressa.

Un altre llibre per a tenir en compte.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Noctas ha dit...

Doncs espera amb la Muntanya Màgica. Si no l'has llegit ja et dic ara que no triguis en fer-ho. Les aventures intel.lectuals del magnífic Hans Castorp i de Settembrini són una meravella!!! saludus lectora..

Assumpta ha dit...

És genial això que dius al final!! T'agradaria no haver-lo llegit per a poder fer-ho encara :-))

Com sempre, t'aplaudeixo la ressenya!! :-))

L'Espolsada llibres ha dit...

Quines ganes me n'has fet venir... El tinc a la llibreria com a fons... a veure si un dia d'aquests me l'emporto cap a casa...

Elvira FR ha dit...

Gran escriptor Thomas Mann!!!!Aquest que tan bé comentes encara no l'he llegit...Coincideixo amb qui ha mencionat La muntanya màgica, és més el considero un dels millors llibres que s'han escrit mai....

XeXu ha dit...

Ja veig que és un llibre amb moltes lliçons de vida, i que encara que pel que dius és molt descriptiu, ens pot ajudar a entendre una mica quines són les veritables coses importants de la vida.

Anònim ha dit...

Els Buddenbrook passa a la casa natal de Thomas Mann, on ara hi ha el seu museu, a Lübeck.
Havent visitat Lübeck el vam comprar i ara és el moment de llegir-lo...
Imma

bajoqueta ha dit...

Apuntat!
Avui si vaig a la biblio el busco.

kweilan ha dit...

Rita: Doncs sí qu és casualitat. Ja ens diràs què t'ha semblat quan l'acabis.

Sílvia: Gràcies!!!

rits: Ja, ja...que sigui així i molt agraïda.

Raticulina: Gràcies. La muntanya...és una de les meues novel.les preferides. Tenia pendent aquesta i l'he llegit aquest estiu.

Marta: Agraïda a vosaltres per la visita.

jordicine: Faràs un apunt sobre l'Esme Lennox? A l'Espolsada també li va agradar.

Ferran: Amb aquesta novel.la assiteixes al pas dels anys i al pas de la vida.

Nymnia: Doncs anima't a veure què et sembla.

Anabel: Pensa que he tingut vacances perquè si no un llibre com aquest no s'acaba fàcilment.

Noctas: Tens raó és una meravella de novel.la. Per això em vaig animar amb Els Buddenbrook.

Assumpta: Gràcies!!!

L'Espolsada: Si el llegeixes, no deixis de parlar-ne al teu bloc.

Elvira: Crec que si t'animes, t'agradaria també.

XeXu: Això que dius no m'ho havia plantejat. Perquè quan acabes la novel.la et queda com una sensació de buit, de pensar que la vida se l'emporta el pas del temps i que els moments de felicitat, si se li pot dir així, són efímers.

Imma: Doncs potser, per la meua part, serà qüestió de pensar d'anar a conèixer Lübeck. M'encantaria! A la novel.la hi ha referències clares a la ciutat encara que no la nomeni expressament.

bajoqueta: segur que t'agrada. A més és llarg, qualitat en un llibre que em sembla que compartim.

Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i una abraçada!!!

Mireia ha dit...

A mi em costen les novel·les lentes però l'apunt final m'ha fet repensar-m'ho

kweilan ha dit...

Doncs si t'animes, ja ens diràs el què. Una abraçada!!

Noemí Pastor ha dit...

Me llevé el libro en un viaje a Lübeck y visité la casa de Mann, de la que habla en la novela, que se conserva como museo. Disfruté mucho de todo. Recuerdo que pensaba mientras leía: esto es narrar y lo demás son bobadas.

kweilan ha dit...

Me parece un viaje fantástico visitar Lübeck con los Buddenbrook.

digue'm ariadna ha dit...

... Aquesta sensació que descrius la vaig tenir amb La muntanya màgica, buscaré Els Buddenbrook...

kweilan ha dit...

Ariadna: A veure si t'agrada i gràcies per la visita!!

zel ha dit...

Ajuda'm, què més puc haver llgit jo del Mann? Ara mateix sé que ho he fet, però no recordo quin llibre! I em fa una ràbia... Vaig de recerca... Uix, llegint els comentaris, ja ho sé, la Muntanya Màgica! Clar, que burra...

kweilan ha dit...

Gràcies, zel! Ja veig que has fet memòria :)

Noemí Pastor ha dit...

Bueno, Lübeck sin los Buddenbrook también merece la pena.

kweilan ha dit...

Noemí: Visitaré Lübeck a la primera oportunitat que tingui perquè n'estic convençuda de què val la pena. Una abraçada!!!

kokamuskes ha dit...

Jo el tinc pendent de fa molt de temps. Potser ja va sent hora...

kweilan ha dit...

Es llegeix molt bé i malgrat que és un llibre extens, és fàcil de tirar-lo endavant.

kalidoscopi ha dit...

Aquest és un d'aquells llibres que vaig llegir fa molts anys i del que molt sovint hi penso en ell. El vaig trobar molt i molt bo.

kweilan ha dit...

Gràcies, kalidoscopi, pel teu comentari!