8/3/15

También esto pasará (2015)




Se  n’ha parlat molt d’aquesta novel·la i de seguida s’ha enfilat als primers llocs dels llibres més venuts. El tema del dol per la mare desapareguda sempre em crida l’atenció. I em vaig comprar el llibre de la Milena Busquets, una història en què la Blanca, un alter ego de l’autora, ens explica la seua vida personal quan la mare ja no hi és.
Pot semblar una història quotidiana o una història massa llegida o massa escoltada. Fins i tot una història sensiblera. Però no ho és. És una obra d’una persona que s’enfronta al buit del futur i ho fa com pot. Que al cap i a la fi és com ho fa tothom.
Les emocions sempre són les mateixes. Ningú no se’n pot inventar cap de nova i la Blanca o la Milena tampoc no ho fa. Enyorament, culpabilitat, angoixa, felicitat... Tot hi és present.
Però, aquests sentiments que ens reflecteix l’autora van més enllà de la seua experiència vital, del seu dia a dia. Són capaços de traspassar la frontera entre escriptora i lector i així, gràcies a la màgia de la literatura, els lectors ens reconeixem en moltes de les ratlles o pàgines que devorem des del començament absolutament atrapats en un món que també és el nostre.

Us la recomano!!!


8 comentaris:

XeXu ha dit...

Gràcies per evitar que la meva llista de pendents augmenti! N'havia sentit a parlar per totes bandes, i ara sé que no el llegiré. Biografia camuflada de novel·la, oi?

kweilan ha dit...

XeXu.- Sí. Crec que és molt autobiogràfic però quan el llegeixes és molt sincer. No busca tampoc l'aprovació dels lectors. És com ho sent i ja està. Una abraçada!!!

Casiopea ha dit...

Aquesta novel·la la tinc pendent des del mateix dia que vaig sentir a parlar d'ella. Suposo que caurà a les meves mans, un dia o un altre.

Bruixeta ha dit...

Dons acaba de passar a formar part de la meva llista de pendents ;)

Joana ha dit...

Montse, jo tampoc l'he llegit.Me l'apunto als pendents. Una abraçada wapa , espero que tot bé!!

Elfreelang ha dit...

Coincidim! el vaig trobar me'l vaig endur i el vaig llegir en un dia ( en la traducció al català) em va agradar molt per cert i jo que fa anys em vaig llegir un munt dels primers llibres de la mare vaig trobar entre línies un deix d'aquells llibres

racoperllegir ha dit...

No he sentit ningú que en parli malament. Me l'apunto!!

Jan ha dit...

L'he llegit i, tot i que hi ha reflexions molt bones, la protagonista no em va caure bé... això em va amarga runa mica la lectura.
Una abraçada