21/3/12

Relats Conjunts: Jazzing Orchestra 1921


Ignoro per quin motiu ha arribat a les meues mans unes cartes d’un dels membres de la banda, el Barry Stevens. Com que gairebé és un document històric us el copio a continuació.
7 de juny de 1921
Estimada Zaide:
Ja fa tres mesos que vaig amunt i avall amb els companys tocant arreu i sembla que de moment no tornarem a Nova Orleans fins d’aquí algunes setmanes.
Estem tenint bastant èxit i a les nits la gent no ens deixa plegar i hem de seguir tocant molta més estona del que havíem previst. Però saps com la banda gaudeix fent música i malgrat el cansament, comptem amb un entusiasme sense límits que fa que marxem cap a la pensió quan està a punt de sortir el sol.
És llavors quan penso en tu. Quan la llum torna a il·luminar el meu voltant després de passar tantes hores seguides en l’obscuritat dels locals. Intueixo que deus d’estar a punt de llevar-te i que de nou comences una jornada sense mi.
Se’m fan molt llargs aquests dies.
Barry.
22 de setembre de 1921
Zaide,
L’èxit fantàstic que estem tenint no em permet de moment deixar el grup i venir a casa ni que sigui per uns dies.  Tots els de la banda estem d’acord en el fet que hem d’aprofitar  aquestes oportunitats que ens estan sortint per tot l’Estat. Estic coneixent moltíssima gent que ens admira i que ens aplaudeix. Quan acabem de tocar, ens conviden a sales de festa i hauries de veure com ens tracta tothom. Com déus!!!  No exagero...
Ja veus que no puc escriure tan sovint. Ho intento però no tinc temps. Els dies se'm passen volant.
Cuida’t
Barry
..................
Ja no tinc cap full més... No sé com deuria acabar aquesta història.

12 comentaris:

Carme ha dit...

Boníssima la història...
però no té bona pinta el final... no... :)

XeXu ha dit...

Coincideixo amb la Carme, una molt bona història, feta a cartes, un bon recurs. Comença dient que els dies se li fan llargs, i després li passen massa ràpid... no pinta bé, però aquí ens falten més dades. Ens tornaràs a regalar una segona part? Aquesta història té substància per allargar-la molt i molt.

joan gasull ha dit...

jo gairebé diria que no va tornar...aquests ambients de nit a la llarga no porten res de bo

lolita lagarto ha dit...

una història crua.. sembla.., m'encanten les històries epistolars, i aquesta la trobo molt suggerent i amb ganes de seguir llegint..:)

Assumpta ha dit...

Ui, ui... em sembla que pinta malament aquesta història...

Just al contrari que el relat, que és molt bo i molt original!! Relat epistolar! :-))

El que em passa pel cap ha dit...

Ui, ui, ui! Pobre Zaide, em sembla que ja se'n pot oblidar del Barry...

Molt bon relat, i original.

Anònim ha dit...

encantadora la historia. y el final que no se sabe y la presentación que te deja en el aire de si será verdad o no y el que no se miente la historia de desamor que es la verdadera historia. enhorabuena, kweilan.
psoto

Rafel ha dit...

Molt bona la història. El veig presoner de l'èxit.

Elfreelang ha dit...

Em trec el barret ( i això que no en porto) genial!!! real com la vida mateixa....continuarà?

Marta ha dit...

Les cartes de la Zaide van arribar alguna vegada a en Barry? o es van perdre pel camí?. La Zaide segur que s'adormia amb la solitud dels dies sense en Barry. M'ha agradat molt!

kweilan ha dit...

Moltes gràcies a tots i a totes!!!

Pilar ha dit...

M'agrada molt aquest relat epistolar. Amb dues cartes has dibuixat el pont que va de l'amor al desamor, amb molta mestria.