7/2/12

Any Dickens: David Copperfield (1848-1849)


Des  que la meua tia Trotwood em va canviar el nom de David pel de Trot la meua vida va anar millor. Havia començat tràgicament amb la mort del meu pare abans de néixer jo. Va continuar empitjorant amb l’horrible senyor Murdstone, que es va instal·lar al cor de la mare algun temps després, aprofitant-se de la seua soledat. Va ser una època terrible. Ell i la seua germana van anular la voluntat de la mare i em van posar intern en una escola tenebrosa i cruel, molt semblant a la del meu amic Oliver Twist. De tristesa per estar separada de mi o de melangia per una vida millor que la que tenia al costat del monstre que s’havia convertit en el seu espòs , la mare va morir quan jo encara era molt jovenet.
Llavors el meu destí hagués estat seguir  la mare sinó hagués intervingut la meua tieta Trotwood que em va recollir i em va fer arribar a ser un home de bé. Em vaig fer gran i vaig aprendre de la vida, de la crueltat i de la pietat, de la mentida i del perdó. Vaig conèixer l’amor, primer amb la Dora i després amb l’Agnès, i al cap de moltes pàgines, plenes d’ esdeveniments, molts d’ells tristos, ara porto una vida tranquil·la i feliç.
Diuen que l’autor va escriure una novel·la d’aprenentatge ja que em vaig fent a mi mateix però jo us he de confessar que la meua història és també la d’ell. De fet, la meua novel·la es la més autobiogràfica de totes les que va publicar.
Aquests dies estic especialment content perquè la Kweilan m’ha tret una mica la pols i m’ha fullejat amb l’interès de sempre; es veu que l’Assumpta ha organitzat una festa per l’aniversari del senyor Dickens – com passa el temps!- encara que no sé si se n’haurà assabentat, sempre pensant en noves històries i personatges. Però ell ens va fer clàssics i el públic no ens oblida.

Ara, quan torni de la seua habitual passejada nocturna,  li diré que doni una ullada a la xarxa... Li farà il·lusió.



17 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt bo el teu homenatge, posant-te a la pell de Copperfield. S'agraeix l'originalitat en aquests casos. Entre tots em convencereu de llegir Dickens...

fanal blau ha dit...

Segur que li farà il·lusió i se sentirà content i cofoi de tenir una lectora com la Kweilan.

Kweilan, en resposta al teu dubte de fa tants dies, crec que l'he llegit amb el mateix o més entusiasme dels meus quaranta i molts, que si ho hagués fet de menuda!
M'ha captivat llegir-la!

Assumpta ha dit...

Hola David!! Moltes gràcies per ser aquí!! Sí, si us plau, avisa al Sr. Dickens i digues-li que el públic no l'oblida, que ens agrada molt llegir-lo!!

Saps? La teva història, tot i que la conec una mica, no l'he llegit encara, però ho faré perquè tinc el llibre a la prestatgeria! :-))

Dóna-li les gràcies a la Kweilan de part meva per portar-te aquí!! :-)))

Pilar ha dit...

Deliciosa ressenya. Una bona mostra de la lectura que n'has fet.

Isabel ha dit...

pot ser em compre aquest novela, per ser la més autobiogràfica.
molt bo, a mi també em sembla que Dickens i els seus personatges són per aquí...

McAbeu ha dit...

M'ha agradat molt aquesta ressenya feta pel mateix protagonista. :-))

garbi24 ha dit...

Un bon recordatori per el seu 200 aniversari.....s'ho deu estar passat pipa

Anònim ha dit...

molt guapa narrada la història d'en dickens, kweilan.

pedro ma soto

Puigmalet ha dit...

David, si passes pel meu bloc, podràs tornar a saludar el teu professor Strong, i així oblidar una mica la primera escola...

Elfreelang ha dit...

Genial que parli el personatge! boníssim kweilan! fa anys i anys que em vaig llegir aquest llibre! igual fai una tourné pels llibres ja llegits i els rellegeixo!

ARMAND ha dit...

La visió de la realitat d'un nen és tan intensa en sentiments que arriba l'anima i et marca per tota la vida.
Dickens ens ho fa reviure escrivint amb una empatia sols a l'alçada dels escriptors elegits.

jordicine ha dit...

En sabeu un munt. Fa estona que passo per blocs i els vostres homenatges a Dickens són sensacionals. Felicitats, KWEILAN. I un petó.

Margarida ha dit...

M'ha agradat sentir parlar el personatge amb aquest accent tan nostre!!!
Molt bona aportació al homenatge!
Petons

El porquet ha dit...

Revivint els personatges! Bon homenatge kweilan!

rits ha dit...

Ostres David, no sé xq sempre t'havia tingut una mica de recel. M'has captivat amb el que has explicat. Més que el teu amic Oliver i tot!

un homentatge ben bonic, Kweilan!

kweilan ha dit...

Ha estat un homenatge fantàstic amb uns apunts originals i que he llegit amb curiositat i amb admiració. Gràcies a l'Assumpta, Charles Dickens ha estat recordat a casa nostra i per què no dir-ho, gràcies a ella és també una mica més conegut i objecte del desig de lectura de molts de nosaltres.
Una abraçada a tots i a totes!

Assumpta ha dit...

I gràcies a tots els que, des del primer moment, vareu acollir la idea amb entusiasme animant també a altres blogaires a participar! :-))