26/12/11

Correr el tupido velo (2009)


De vegades llegim una novel·la i tenim la sensació d’endinsar-nos dins l’ànima humana d’un personatge, de conèixer-lo fins al fons i això repercuteix també en el coneixement de nosaltres mateixos.
Però què passa quan llegim un llibre i el personatge ha estat una persona real, amb nom i cognoms. Com reaccionem quan al davant tenim les contradiccions que alberguem, les indecisions, les desconfiances, les petites enveges, els desitjos d’un futur millor...
He llegit Correr el tupido velo (2009) de la Ma. Pilar Donoso (1967-2011) que és una aproximació biogràfica al matrimoni format per l’escriptor xilè Jose Donoso (1924-1996) i la seua dona, pares adoptius de la Ma. Pilar. I també de la seua vida amb els seus pares, de la seua infància i de la relació amb ells des de la perspectiva adulta.
Fa unes setmanes va sorgir la notícia que aquesta autora s’havia suïcidat i que havia patit molt fent aquest llibre. Es va basar sobretot en els diaris íntims dels seus pares i, per tant, ella, com nosaltres, som testimonis sorpresos i desconcertats de les seues impressions més íntimes que la parella va reflectir en unes pàgines personals sense cap mena de pudor o trava.
I a estones ha estat interessant, per exemple, quan explica les seues relacions amb altres escriptors del boom llatinoamericà o les seues classes a la Universitat de Iowa on John Irving va ser el seu alumne. Però també ha estat incòmode i fins i tot dur i colpidor quan la seua frustració o la seua solitud es fan insuportables. És també un llibre sincer, amb ganes de saber la veritat, d’exposar allò més amagat i això és un mèrit del llibre innegable que a mi m’ha enganxat i m’ha fet reflexionar. I ja sabeu que això m’agrada.
Bones Festes!!!

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, és del tipus de llibre que probablement jo no llegiria. Tot i que les històries reals són més inversemblants que les inventades, probablement em quedo més tranquil quan sé que el que llegeixo és pura invenció.

Carme ha dit...

Jo no sé ben bé perquè també prefereixo les inventades, com en XeXu... però tampoc diria que no me'n vénen una mica de ganes.

fanal blau ha dit...

Ara feia dies que pensava...la kweilan ens ha deixat orfes...
Hi ha dos lectures, recomanades per tu, que retraten de manera colpidora, el comportament humà. No sempre plaent, però sovint real (mal que pesi).
Aquesta l'afegeixo a la pila.
Desitjo que el teu nadal hagi estat tranquil i suau.
Una abraçada!

Elfreelang ha dit...

Primer dir-te que estic contenta de tornar-te a llegir! espero que hagis fruit del nadal! sembla un llibre molt interessant però amb el poc temps que tinc l'aparcaré per més endavant, sembla dur i encara més per les circumstàncies ...de moment prefereixo descórrer el vel per més endavant...gràcies per la ressenya! i a acabar de passar bones festes i bones lectures! una abraçada!

carina ha dit...

Hola bonica,
només passo per aquí per desitjar-te unes bones festes i una millor entrada d'any, petonets

rits ha dit...

caram, deixa un cert neguit. No crec que m'agradés.
Així sí, que bé tornar a llegir una ressenya teva!

Assumpta ha dit...

Ostres, pel que dius penso que deu fer patir molt... No sé si m'agradaria. Saber que el patiment de l'autora la va portar al suïcidi m'ha deixat gairebé sense saber què dir...

En tot cas, veure el teu blog actualitzat sí que m'ha fet molta il·lusió! :-))

òscar ha dit...

Molt bona entradeta d’any, Kweilan !!!

Tinc com una mena d’imatge infantil gravada a la memòria. Els diumenges a la tarda passaven unes pelis anomenades Estrenos TV que solien acabar amb unes títols de crèdit en els que explicaven que el què acabaves de veure era un història real. Eren uns veritables “dramons”, i això no ho explicaven als crèdits finals.

Potser per això tinc tendència a les ficcions pures i dures, que solen ser menys crues que algunes realitats amb noms i cognoms.

viu i llegeix ha dit...

Bona ressenya, però no sé si el podré llegir sabent que l'autora es va suicidar despres d'escriure'l.

pons007 ha dit...

jo tampoc soc amant del "basat en fets reals"...
apa bon any!

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

Assumpta ha dit...

Primer comentari del 2012!! :-)))

MOLTA FELICITAT, KWEILAN!!!

bajoqueta ha dit...

M'agradaria segur i més tal i com ens l'expliques.

Aprofito que el meu ordinador no bloqueja per fi el teu blog i et desitjo que passes un molt bon any!


365 contes
Terra de llibres

kweilan ha dit...

Xexu.- És cert que hi ha un neguit afegit en aquest tipus de narracions.

Carme.- També explica el procès de creació de les seues novel·les i és molt interessant.

fanal.- Gràcies pels teus desitjos que també són meus cap a tu.

Elfreelang.- Moltes gràcies, Elfree. Que tinguis un bon any!!!

carina.- Igualment per tu!!!

rits.- Moltes gràcies, COMENTARIS AIXÍ DONEN BO :)

Assumpta.- Moltes gràcies per aquest comentari tan generós i encoratjador!

ÒSCAR.- Jo tb me'n recordo d'aquestes sèries i és veritat que eren molt de plorar. Aquesta narració és una mena d ebiografia a tots els nivells...des del seus processos de creació fins les seues relacions amb els amics o amb la família. En conjunt, és molt recomanable.
I també et desitjo un bon any per tu i els teus!!!

Viu i llegeix.- Té aquest neguit que comentava el Xexu però en general està molt bé.

pons007.- Moltes gràcies pel teu comentari i bon any!!!

Carmen.- Feliç any 2012!!!

Assumpta.- Fa il·lusió que em deixis un dels primers comentaris de l'any. Molta felicitat en aquest 2012 acabat d'encetar.


bajoqueta.- Per fi!!! a mi em va passar una temporada amb el del XeXu i era un pal perque no podia comentar. Una abraçada i bon any!.

I una abraçada a tots i a totes i que tinguem un any ple de bones lectures!!!