He llegit avui una frase de Borges: “ No sóc capaç d’ imaginar-me un món sense llibres” i he pensat que jo, tampoc.
Què faríem sense la literatura? què faríem sense les paraules dels autors? D’aquells que tenen el privilegi de saber fer sortir de l’últim racó de la seua ànima els seus sentiments, les seues emocions i fer-les arribar als lectors per compartir-les.
Què faríem sense els mots que ens parlen de somnis o que ens recorden la realitat, què faríem sense les frustracions de l’Ana Ozores o sense el pessimisme de Izighuro? Què faríem sense la desesperació de Melibea o sense el amor de Romeo i Julieta?
Com podríem arribar a copsar el món de la imaginació sense El petit príncep i com podríem arribar a entendre el geni sense haver llegit una novel.la de Tolstoi?
No sempre, però de vegades, una frase, una història ens permet tocar el cel dels elegits. Gràcies a aquesta paraula fantàstica de la literatura podem allunyar-nos de nosaltres mateixos, fondre’ns amb altres éssers, altres vivències i quan tornem al nostre escenari íntim, al nostre sofà o a la nostra habitació som diferents. Perquè algú ens ha fet sentir, ens ha suggerit, ens ha fet reflexionar, ens ha fet viure. Algú ha deixat la seua empremta. D’ànima a ànima. I això no té preu. Això és la màgia de la literatura.
15 comentaris:
Darrerament no estic llegint gaire (ja sé que ho dic sovint, xò ara és molt cert). El teu escrit, preciós i delicat, com sempre, ha estat alè. És ben cert, què fariem si no poguéssim emocionar-nos amb totes aquestes històries? és una gran sort que hi hagi escriptors que escriguin tan bé i ens regalin el seu do.
kweilan,
el teu apunt d'avui també és literatura.
gràcies per compartir-ho.
d'ànima a ànima.
SU
Preciós!
Quan trobes aquest contacte i aquesta comunicació d'ànima a ànima és com trobar un paradís d'emocions...
Que difícil seria viure sense llibres! Sense les paraules boniques, sense la poesia, sense les històries. Una vida semblaria tan poc, si no poguéssim viure'n d'altres ens els llibres!
Et compro els arguments, només que com a periodista, amb la vènia, em permetré ampliar l'espectre a tot allò escrit. Un 10 per a la literatura, sense dubte, i per extensió un 10 a tot allò que, negre sobre blanc, ens aporta motius per a la reflexió, per al coneixement i l'entreteniment.
Un 10 per al teu post.
No sé pas què faríem...
Un petó, kweilan!
Finalment vaig comprar-em, gràcies a la teva recomanació, Sukkvan Island. Una lectura impactant, dura; impressionant!
Quina manera tant bonica de descriure el que els llibres i la literatura ens poden fer sentir. Magnífic apunt!
No cal afegir massa més, la veritat. Sense posar-hi referents, igualment no em podria imaginar un món sense llibres. Senzillament no pot ser. I si em preguntes què m'aporta, que surto guanyant amb tanta lectura, no t'ho sabria explicar. Per sort, ja ho fas tu per tots nosaltres. Només et puc donar la raó, i felicitar-te, com els altres, per un escrit tan sentit.
El que engloba el concepte art (literatura, música, teatre, cinema, pintura, i un llarg etc) sembla superflu ja que apareixen quan la supervivència és assegurada. Llavors és quan l'home es dedica a aquests menesters.
Llavors sí, semblaria una cosa prescindible. Però la història ens demostra que, malgrat els mil inconvenients que una societat pugui patir sempre ha acabat sorgint l'art en qualsevol de les seves formes. Per tant, forma part, gairebé, del nostre codi genètic!
Jo no podria viure, especialment, sense els llibres i la música (altra gent tindrà altres prioritats).
M'agrada el que dius de "poder allunyar-nos de nosaltres mateixos"
Bon apunt!
Si, sí!! Gràcies a la literatura, sense adonar-nos-en, sortim de la cadira, del sofà, de la butaca i volem, a altres mons, a altres èpoques i compartim vivències, i aprenem... La lectura és màgia!!
Una vegada més el teu blog desprèn aquest amor a la lectura que s'encomana tant i tant (per sort!!) :-))
Vinc tardíssim !!!! sense literatura el món no seria el mateix ....i això que porto mesos que no tinc temps de llegir literatura sinó que m'he de llegir altres coses...apunt metaliterari i ben escrit i m'encanta la pintura de Hoper!
Pot sonar fort, però sense llibres seríem simplement un animal més. Compte, que amb això no vull dir que l'extinció de la resta d'espècies sigui culpa de la literatura, eh? No fotem!
Un blog interessant, el teu.
Salut!
rits.- He de confessar que jo tampoc estic llegint molt. Es passen èpoques i després s'agafa la lectura amb més força. Una abraçada!
SU.- Moltes gràcies a tu!
Carme.- Gràcies per les teues paraules. Una abraçada!
Ferran.- Gràcies!!! Una abraçada!
fanal.- Comparteixo amb tu lo d'impactant. Ës una lectura molt difícil, ara ha tornat a publicar i potser me'l compro.Una abraçada!
Josep Lluís.- Moltes gràcies!
XeXu.- Tens raó. És un escrit molt sentit. De tant en tant m'agafen ganes d'escriure coses com aquesta i surten molt de dins. T'he de dir que jo també sento que estimes els llibres i que comparteixes aquesta estimació per la literatura.
El porquet.- Suposo que és qÜestió de prioritats, però jo tampoc podria viure sense la literatura.
Marta.- Moltes gràcies!!
Assumpta.- Com sempre, dius unes coses fantàstiques. Una abraçada!
Elfreelang.- De vegades gairebé no tenim temps per llegir però els llibres ens esperen i allí estan. Una abraçada!
Maurici.- M'has fet riure amb el teu comentari. M'agrada que t'agradi el meu bloc. Ens llegim!
Una abraçada a tots i a totes i bona castanyada!!!
El millor de tot és que llegir no serveix per a res (des d'un punt de vista materialista). Un apunt preciós, Kweilan. Salut!
Jo també compri els arguments! tampoc no m'imagino la vida sense llibres, ningú no seria la mateixa persona sense el que ha llegit
Publica un comentari a l'entrada