22/9/11

Un hotel a la costa ( Tossa, 1934-39)



Vaig llegar una crítica d’aquesta obra i la posaven tan bé que quan en vaig tenir ocasió me la vaig comprar. No és una novel.la sinó que és un relat que ens explica com un matrimoni anglès decideix instal·lar-se a Tossa de Mar durant la Segona República.
La Nancy, l' autora del llibre,  i el seu marit Archie van obrir un hotel a la costa pels seus compatriotes, perquè se sentissin a gust, lluny de la Gran Bretanya, en un paratge al costat del mar, ple de llum i de sol. I ho van fer en un paradís, la Tossa de 1934.
El fil argumental és la seua experiència com a propietaris d’ aquest establiment entre els anys 1934 i 1939, el contacte amb la gent de Tossa, de Barcelona o de Figueres i també el perfil dels seus hostes, gent curiosa i singular. I com la Guerra va acabar amb la pau i la tranquil.litat que havien gaudit fins aleshores.
M’ha encantat la seua visió dels catalans de llavors, els seus comentaris i les seues apreciacions i sobre tot el seu desig d’ integrar-se al poble. Com els fa il·lusió aprendre el català o com s’esforcen per aprendre sardanes o gaudir de les Festes Majors dels pobles del voltant.
Si bé al començament, se’m va fer una mica avorrida, a poc a poc la narració va agafant el ritme i es converteix en una història deliciosa. Trista, i en alguns moments dramàtica per les vivències històriques que van haver de patir.
Però, en tot cas, un relat interessant i diferent.


12 comentaris:

fanal blau ha dit...

Justament avui, pensava en tu, Kweilan.
En Deric fa no res en va fer una ressenya i vaig pensar que l'aniria a buscar.
Ara ja, definitivament i sense dubtar-ne, a la llista.
Desitjo que el curs hagi tingut un bon inici i començament tranquil.
Una abraçada!

carina ha dit...

Hola Kweilan, ja era hora! Com sempre portes propostes interessants. Aquests anglesos són igualets que els que avui dia poblen Mallorca, integrats, curiosos, amb ganes de conèixer els indígenes mallorquins (o de Tossa)... Déu com canvien els temps. Salut, guapa.

Elfreelang ha dit...

No és la primera ni la segona vegada que sento parlar...o millor dit llegeixo ressenyes o/i referencies a aquest llibre ....gra`cies per dir la teva opinió et faig molt de cas literari...bé suposo que com jo ja vas de bòlit amb la feina...bon curs i bon cap de setmana...com sempre un plaer immens llegir-te!

Assumpta ha dit...

Doncs, saps que et dic? Que el trobo diferent de tot el que ara es comenta per la catosfera i, per tant, m'ha cridat l'atenció... Crec que m'agradaria, en prenc nota per a futurs regals (regals que rebi jo, clar hehehe)

I, com et diuen els demès... Ja era hora!! ;-) No veus que t'enyorem si no publiques amb regularitat? :-)

rits ha dit...

Fa un temps en vaig sentir una ressenya en un programa de televisió i me'l vaig apuntar. I allà està, en una llista, dels molts que tinc pendents. La teva ressenya me'l torna a recordar!

Josep Lluís ha dit...

Ben trobada Kweilan! No sols me'l apunto, sinó que serà el proper llibre que compraré i llegiré. M'interessa la localització, la època i el fet que els protagonistes siguin un matrimoni anglès. Per cert, kweilan, estic acabant de llegir "Sobre héroes y tumbas" d'Ernesto Sábato. Coincideixo amb tu en que és una gran novel·la. Molt ben escrita. Però em confirma un cop més, que la literatura llatinoamericana és molt densa per a mi i difícil de pair. En aquest cas, la barreja de realisme, fantasia i tocs kafkians (o almenys a mi m'ho semblen), no m'han permès gaudir-ne plenament. Però les teves recomanacions sempre són bones i així, he contribuït a homenatjar a aquest escriptor. :)

XeXu ha dit...

Novament, gens del meu estil, però dóna gust llegir com parles dels llibres, les teves ressenyes no me les perdo mai, encara que pensi que el llibre no l'acabaré llegint.

Mireia ha dit...

L'havia vist i no em cridava gens l'atenció però després dela teva ressenya potser m'ho repenso

jordicine ha dit...

Si et va semblar una mica avorrida al començament, crec que la descarto. Poc temps i moltes coses que em criden l'atenció, KWEILAN. Un petó.

kweilan ha dit...

Moltes gràcies!!!

Deric ha dit...

m'alegro que t'hagi agradat, a mi em va encantar.

Assumpta ha dit...

Endevina quin llibre està llegint en Josep Lluís en aquest precís instant :-))