2/5/11

Purga (2009)



Estònia és una de les repúbliques bàltiques que després de la 2ª. Guerra Mundial va formar part de la superpoderosa URSS. Fins a la caiguda del mur, no va recuperar la seua independència i la seua personalitat com a país.
El llibre parla d’identitats. De com es pot arrabassar la identitat d’un poble. Vaig trobar terribles moltes pàgines, però, és especialment colpidora l’escena en què veiem que els nens tenen prohibit cantar cançons o saber contes de la tradició literària d’Estònia.
També llegim com es pot robar la identitat individual. D’això també va la novel.la. Com la violència, la prepotència, la força, el poder... pot obnubilar la consciència i la voluntat d’algú.
Dos dones són les protagonistes absolutes del llibre. Des de les primeres pàgines, cadascuna d’elles ens atreu i vivim amb elles els moments de la seua vida que l’autora, la finesa-estoniana Sofi Oksanen, ens relata d’una forma apassionada i a la vegada dura i sense concessions.
El dramatisme de la novel.la et conquereix absolutament i és difícil deixar de llegir perquè vols saber més i més. Dos dones, dos patiments diferents que en el fons és el mateix. Dos dones que són el passat i el futur i l’autora no nega el futur. El futur hi és i per tant, sempre pot haver una esperança.

17 comentaris:

Estonetes ha dit...

Un llibre de patir,necessari saber que estes coses passen, han passat i passaran.

XeXu ha dit...

El llibre no m'atreu especialment, però sembla interessant la visió d'algú a qui han robat la identitat d'aquesta manera. No sembla tan allunyat del que alguns voldrien fer amb nosaltres.

rits ha dit...

Mentre anava llegint pensava que era un llibre ben trist, però dius que afronta el futur amb esperança. Mai s'ha de perdre.

De moment no me l'apunto, xò com em passa sovint, al cap d'un temps em retornen molts dels llibres que has descrit

L'Espolsada llibres ha dit...

El tinc a punt de ser començat, en parlarem. Bona ressenya!

Carme ha dit...

Que trist, que sempre hi hagi qui vol robar identitats i prohibeixi i prohibeixi... me l'apunto a veure si agafo ànims i el llegeixo. :)

la Teresa ha dit...

He llegit el llibre fa poc i m'ha agradat molt. Hi ha un aspecte, a més dels que esmentes, que em va impressionar molt: el patiment de la dona-víctima

fanal blau ha dit...

Jo també me l'apunto, Kweilan.
Recomanant-lo tu, no en tinc cap dubte!
Un petó.

Quadern de mots ha dit...

El que trobo curiós o sorprenen és que novel•les dures, com dius que és aquesta, ens atrapin tant. Sembla interessant, la tindré present.
Fins aviat.

lolita lagarto ha dit...

me l'apunto, em sembla un tema força interessant i pel que dius ben tractat..
tonets,

Elfreelang ha dit...

Tota una troballa me l'anoto en la llarguíssima llista!

jordicine ha dit...

Apuntada queda! Un petó, KWEILAN.

Assumpta ha dit...

Em quedo amb la darrera frase... si el llibre admet la possibilitat d'un futur amb esperança...

La primera part de la ressenya m'ha fet pensar que m'agradaria, però la segona, en que ja parles de la duresa d'anul·lar la voluntat d'algú... imagino que tot això deu fer patir molt.

En tot cas, com sempre, llegint la ressenya ja hem après alguna cosa... ufff aisò de prohibir cançons i contes!!

myself ha dit...

Me l'he comprat avui perquè n'he llegit la contraportada i m'ha interessat. No recordava la teva ressenya però també fa venir ganes de llegir-lo.

Rita ha dit...

No t'havia vist aquesta ressenya i ara buscava info i ves per on!

L'he començat aquest cap de setmana i, tot que ja pintava bé, ara, amb el que dius ja n'estic segura de que m'agradarà.
Petons, maca!

gripaublau ha dit...

Precisament el tinc a la pila de pendents. A veure si el començo aviat, em fa molt bona impressió.

Bargalloneta ha dit...

buf!!
sembla dur però molt interessant!!
me l'apunto!!

kweilan ha dit...

Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris.