La Maria, cap de secció del Negociat de la Delegació d’Hisenda de la ciutat X, escoltava incrèdula l’encarregat de la neteja. No s’ho podia creure. De veritat, ho diu? N’està segur? I horroritzat, l’empleat movia el cap afirmativament.
D’acord! Va dir, acabant la conversa.
La Maria es va quedar sola. Va començar a ordenar els llapis que tenia a l’abast una i una altra vegada. Va llegir-se els informes del dia que hi havia damunt la taula. Tot era inútil. No es podia concentrar. Havia de prendre una decisió.
L’home li havia explicat una actitud del director de l’oficina menyspreable. Tenia l’obligació de denunciar-ho. Ho havia de fer però el Marc –el director- l’havia ajudat tant! Havia aprés molt al seu costat quan només era una recent arribada a l’oficina. A més sempre havia parlat bé d’ella als seus superiors…Però la Llei era la Llei. I sabia quina era la seua obligació.
Va agafar el mòbil i va trucar al telèfon de la Unitat de Control d’Actituds Incíviques dels Ciutadans .
-UCAIC, digui’m
- Vull denunciar el Director d’Hisenda.
- Si, l’escolto.
- És fumador! Hem trobat tres burilles a la seua paperera.
- (Silenci) Ara venim!
(Any 2015: Basat en fets reals)
D’acord! Va dir, acabant la conversa.
La Maria es va quedar sola. Va començar a ordenar els llapis que tenia a l’abast una i una altra vegada. Va llegir-se els informes del dia que hi havia damunt la taula. Tot era inútil. No es podia concentrar. Havia de prendre una decisió.
L’home li havia explicat una actitud del director de l’oficina menyspreable. Tenia l’obligació de denunciar-ho. Ho havia de fer però el Marc –el director- l’havia ajudat tant! Havia aprés molt al seu costat quan només era una recent arribada a l’oficina. A més sempre havia parlat bé d’ella als seus superiors…Però la Llei era la Llei. I sabia quina era la seua obligació.
Va agafar el mòbil i va trucar al telèfon de la Unitat de Control d’Actituds Incíviques dels Ciutadans .
-UCAIC, digui’m
- Vull denunciar el Director d’Hisenda.
- Si, l’escolto.
- És fumador! Hem trobat tres burilles a la seua paperera.
- (Silenci) Ara venim!
(Any 2015: Basat en fets reals)
38 comentaris:
molt bo :)
bé ... si és el director d'hisenda s'ho té més que merescut.
i, per tu kweilan, un més que merescut aplaudiment!
finet, finet...
Molt bo el relat! el que passa és que jo sóc fumadora....i mai denunciaria un altre fumador
( potser sí és d'hisenda sí)
hola kweilan!
m'ha agradat el relat :) té un final inesperat, a mesura que llegia pensava que es referia a una violació peró m'he quedat bastant sorpresa.
P.D és el primer cop que escric al teu blog :)
Ai!!!
Maria... jo hauria fet el mateix!!!
Felicitats pel relat!
haha molt bo! Això de l'UCAIC fa por! :)
Ha ha! molt bó . El 2015 encara no haurà acabat el judici dels que fumaven fa 10 anys. Però al ritme que van les coses, suposo que el 2025 aplicaran ja la pena de mort al pobre fumador d'hisenda.
Calla, calla, que jo fumo, sí, ja ho sé, però què cony, no n'hi ha molts que s'emborratxen???
Molt bo!
Molt bon final, per inesperat... I per ben escrit
A més segur que serà basat en fets reals!
;-P
Molt bé, kweilan, m'ha agradat molt! Al final ens sorprens...
Llàstima que el títol ja m´ha fet sospitar...I és que estic susceptible, tothom em mira malament quan fumo pel carrer (si, fins i tot els que van amb 4x4 a buscar els nens al cole contaminant a tutiplén)...
La meva susceptibilitat no treu que el consideri un molt bon relat!
Otres, fa por... sí, sí, por... pensar que et poden denunciar per una cosa així. Vigilar-nos els uns als altres. Control. Control.
Però si a sobre era un bon home!! Si sempre l'havia ajudat...
M'ha agradat terroríficament!! :-)))
bonissim!!!
N'hauries de fer més de relats perquè tots resulten ser històries ben diverses i agradables.
Mira, no sóc fumador i ja m'està bé que es prenguin mesures, però això fa realment una mica de por. La paranoia arriba molt lluny, a saber on ens portarà. Molt bon relat i una brillant idea. Felicitats!
Fina ironia, m'ha agradat, de debò.,salud
Molt bo. Ja ja ja. Jo puc participar en aquest concurs? Tinc una petita idea per fer el relat. Em diràs com va això? Un petó, KWEILAN.
jo no sóc fumadora i estaria encantada de viure en un espai sense fum; però la cosa sona molt greu.
Bon relat
Esperem que la cosa no arribi en aquest punt. Tanmateix ja s'ha donat amb altres causes molt més injustes el que gent afavorida acabi delatant el seu protector i això si fa por.
Així que és això, eh?
:-D
Acabarà així el tema del tabac...
Ben trobat kweilan!
:)
Firmaria que el 2015 no es pugués fumar als bars i restaurants. A la delegació d'hisenda m'és igual. En aquell any ja serem independents i no ens caldrà trepitjar-la.
De vegades l'aplicació de la LLei té aquestes excentricitats i unes lectures literals que potser no sempre són les més adequades...però, vaja, el relat, kweilan, l'he trobat genial!
Una abraçada i molt bon cap de setmana!
els extrems no són mai bons! esperem que això no arribi a passar mai!
Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Ja s'enyorava que els amics de relats conjunts ens fessin una nova proposta. Gràcies a ells també per aquesta manera d'engrescar-nos a tots i a totes. Una abraçada!!!
Gràcies per llegir un relat actual.
Gràcies per entrar a casa.
i gràcies per conèixer un aquari com jo... Anton.
jajaja, molt bo! Dos trets a les cames, per treballar a Hisenda!! O era per fumar? Bé, no passa res, ho té merescut.
Molt original. Sort que és ficció :)
Rebaixes i Pd40: Gràcies per la visita i pels vostres comentaris!!!
Molt bo i molt original!!! una gran proposta per relats conjunts, sempre és maco llegir-te ;)
Gràcies, Nymnia! Bona setmana!
Genial el to distòpic!
Molt bo, Kweilan
Manuscrits i Llibreria l'illa: Moltes gràcies als dos!!!
jajaja molt bo!
Gràcies, bajoqueta! Una abraçada!!
MOlt bo!! M'ha agradat molt!!
Ei, molt bo, kweilan!
Avui tinc una estoneta i m'estic posant al dia...
Petons, maca!
Jordi i Rita: Me n'alegro que us hagi agradat. Gràcies i bon cap de setmana!!!
Publica un comentari a l'entrada