5/10/15

En la mort de Henning Mankell


Fa un temps vaig escriure un post parlant del Henning Mankell, un dels meus autors referents. Li vaig dedicar diverses entrades però he recuperat aquesta que vaig titular "Llibertat". Em queixava aleshores de la soledat que sentia com a lectora per no tenir més al Kurt Wallander. Avui ens hem quedat sense l'autor i des d'aquest humil blog li desitjo que es trobi a l'Olimp amb el Kurt Wallander i que gaudeixin de l'eternitat ben feliços mentre aquí ens quedem amb les seues obres i les seues històries que és molt. Més que molt.





Llibertat

Cervantes va ser lliure per matar el seu personatge més famós perquè així es va assegurar que ningú se’l podria fer seu. Unamuno es prenia la llicència de sortir al final de la seua narració Niebla com un Déu que podia discutir el destí dels protagonistes...
Ve el tema aquest de la llibertat dels autors perquè estic llegint El xinès de Henning Mankell i és una novel·la que es llegeix molt bé, interessant en els dos mons tan diferents que presenta...però no puc fer res...Enyoro el Kurt Wallander...El Mankell va exercir la seua llibertat d’autor i va decidir que no volia escriure cap més altra història d’aquest policia de Malmö... i el trobo a faltar.
Trobo a faltar aquest antiheroi, mal vestit, fumant com un descosit en aquell sofà rodejat de cerveses amb el telèfon que el despertava sempre quan només feia uns minuts que s’havia pogut adormir.
Trobo a faltar aquell desassossec constant que li permetia estar alerta sempre, aquella mena d’intuïció especial que l’avisava de què algun detall de la investigació se li havia escapat.
Trobo a faltar els seus remordiments i les seues ganes impossibles de portar una vida més ordenada...
Són els creadors, ells inventen, ells decideixen...però ens quedem tan orfes!